Variacions en la brillantor d’estrelles semblants al Sol: el misteri augmenta.

Un exhaustiu estudi fet amb el Very Large Telescope de l’ESO manté l’antic misteri relatiu a l’estiu de les estrelles del tipus solar. Segueix sense explicacions les inusuals variacions de brillantor que succeeixen anualment  al voltant d’un terç de les estrelles semblants al Sol, quan aquestes arriben al final de les seves vides. Durant les últimes dècades els astrònoms han generat multitud d’explicacions, tot i que recents i meticulòses observacions les contradiuen augmentant encra més aquest misteri.

“Els astrònoms estan en la foscor, i per una vegada no ho celebrem”, comenta la Christine Nicholls, membre de l’Observatori Mount Stromio d’Austràlia, autora d’un artícle que informa sobre aquest estudi. “Hem obtingut el conjunt més exhaustiu d’observacions que existeix fins ara per aquest tipus d’estrelles, semblants al Sol i que clarament ens indiquen que totes les explicacions no han encertat sobre les possibles explicacions sobre inusual comportament”.

El misteri que s’ha investigat per l’equip data dels anys 30, i afecta a un terç de les estrelles del tipus solar de la nostra Via Làctia, i també d’altres galàxies. Al final de les seves vides, totes les estrelles amb masses similars al Sol es tornen vermelles, fredes i enormement grans, just abans de tornar-se nanes blanques. També conegudes com a gegants vermelles, aquestes velles estrelles mostren fortes i periòdiques variacions en la seva lluminositat amb períodes de fins a un parell d’anys”.

“Es creu que aquestes variacions són causades per els que anomenem “pulsacions estel·lars”, comenta Nicholls. “Parlant d’una forma adequada, l’estrella gegant s’infla i s’encongeix fent-la cada vegada més brillant i fosca d’acord amb uns patrons regulars. De totes maneres, un terç d’aquestes mostren una inexplicable variació periòdica addicional, en escales de temps més llargues: de fins i tot cinc anys”.

Per descobrir l’origen d’aquesta característica secundària, els astrònoms varen observar 58 estrelles del nostre veí galàctic, el Gran Núvol de Magallanes, durant dos anys i mig. Varen obtenir espectres utilitzant l’espectrógraf d’alta resolució FLAMES/GIRAFFE en el Very Large Telescope de l’ESO i combinaren les imatges d’altres telescopis aconseguint una impresionant colecció de propietats d’aquestes estrelles variables.

phot-48a-09-fullres.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari