Observada una supernova superbrillant, la primera d’aquesta categoria.

Una supernova extraordinàriament brillant, i situada extraordinàriament lluny, anomenada SN 2007bi, ha estat observada per un telescopi robotitzat, i que és creu forma part de la primera classe d’estrelles que varen poblar l’Univers. Aquesta brillant supernova està situada en una galàxia nana, un tipus molt comú de galàxies, però poc estudiades fins ara. Aquesta inusual supernova podria ser el començament de grans descobriments per saber més de l’origen de l’Univers.

SN 2007bi va ser descoberta l’any 2007 per el Nearby Supernova Factory (SNFactory) que forma part del Departament of Energy Lawrence Berkeley Laboratory, situat als Estats Units.

L’espectre d’aquesta supernova era força inusual, i per aquest motiu els astrònoms de la Universitat de Berkely van obtenir un espectre més detallat. Durant un any i mig, aquests científics junt amb altres del Avishay Gal-Yam i del Wizmann Institute of Science d’Israel, van recollir dades mentre la supernova s’anava esvaint.

L’anàlisi de l’estrella precursora de la supernova, indicava que aquesta era una gegant de com a mínim 200 vegades la massa del nostre Sol, i que inicialment contenia pocs elements químics a part de l’hidrogen i heli, una estrella que s’hauria format en l’origen de l’Univers.

“Perquè un nucli d’una densitat de 100 masses solars, hagi tingut aquest fenomen llargament hipotetitzat, a calgut una forta inestabilitat”, segons comenta l’astrofísic Peter Nugent, membre del SNFactory, el qual segueix comentant, “L’extrema calor de l’interior d’aquesta estrella, ha generat una energètica radiacuió gamma, formant parelles d’electrons i positrons, que han esmicolat la pressió que sostenia el nucli en contra de l’enfondrament”.

En aquesta esquemàtica il·lustració s’observa el material expulsat de SN 2007bi, amb el nucli radioactiu de níquel (en color blanc) que decau a cobalt, emeten raigs gamma de positrons, que exciten els estrats circumdants (en color de textura groga) rics en elements pesats com el ferro. Els estrats exteriors (en color enfosquit) són els elements més lleugers com l’oxigen o el carboni, on resideix l’heli que com a romanent, no contribueix a fer visible el seu espectre.

superbright-supernova-schem.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari