El telescopi Spitzer observa joves nanes marrons.

El Telescopi Espacial Spitzer de la NASA, ha contribuït a la descoberta de l’estrella nana marró més joves observada fins ara. Un descobriment que si és confirma podria resoldré el misteri astronòmic de la formació d’aquests objectes tant especials.

La raresa de les nanes marrons, està en la circumstància que són objectes que ocupen un lloc entre els grans planetes i les estrelles, tant per la seva grandària com per la temperatura. Són més petites i fredes que les estrelles i més massives que els planetes . Tot i que encara és manté el debat de saber quina és la grandària d’aquestes estrelles nanes.

Les nanes marrons neixen a partir de núvols densos de pols, com els que formen els planetes. Però, la seva poca massa les converteixen en “estrelles fallides”, degut que els hi manca la massa necessària, per convertir-se en estrelles més calentes i brillants. Sense aquesta massa, el gas del seu nucli no aconsegueix provocar la fusió nuclear per cremar l’hidrogen (el principal component dels núvols moleculars) en heli. D’aquesta manera, sense aquesta combustió, les nanes marrons s’acaben convertint en objectes freds i poc lluminosos, que són molt difícils de detectar, això represneta un gran desafiament per la visió infraroja del telescopi Spitzer.

La primera nana marró va ser descoberta l’any 1995, i des de llavors cenetenars d’astrònoms han intentat resoldre la seva formació. En aquesta recerca un equip internacional d’astrònoms han localitzat l’anomenada “proto nana marró”, un objecte amagat dins de la seva regió natal.

Amb les dades del Spitzer recollides l’any 2005, centrades en el núvol Barnard 213, una complexa regió situada en les constel·lacions de Taurus-Auriga, ben coneguda pels astrònoms per la seva gran formació estel·lar.

En aquesta imatge, podem observar dues joves nanes marrons, senyalades amb les lletres A i B, amb uns colors blau i blanc-taronja. Aquesta imatge combina les observacions de telescopis situats a l’espai i a la Terra. Les observacions fetes amb l’infraroig proper, corresponent a l’Observatori de Calar Alto d’Almeria (Espanya) i cobreixen les longituds d’ona de 1,3 i 2,2 microns (en color blau). La càmera infraroja del Spitzer, va observar amb 4,5 microns (color verd) i 8.0 microns (color groc), així com les observacions multibanda del fotòmetre de 24 microns (en color vermell). Per alta banda el Caltech submillimeter Observatory situat a Hawaii, va observar en l’infraroig llunyà, situat a 350 microns (en color porpra).

406080main_spitzer20091123.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari