WordPress database error: [Incorrect DATETIME value: '0000-00-00 00:00:00']
SELECT DISTINCT YEAR(post_date) AS `year`, MONTH(post_date) AS `month`, count(ID) as posts FROM wp_posts WHERE post_date < '2024-03-29 09:34:55' AND post_date != '0000-00-00 00:00:00' AND post_status = 'publish' GROUP BY YEAR(post_date), MONTH(post_date) ORDER BY post_date DESC

La recerca d’exoplanetes ajuda a conèixer la química del Sol.

Un innovador cens de 500 estrelles, de les quals 70 es coneixen que tene planetes s’ha vinculat a l’antic “misteri del liti”, observat en el Sol amb la presència de sistemes planetaris. Utilitzant l’existós espectrògraf HARPS de l’ESO, un equip d’astrònoms han descobert que les estrelles semblants al Sol, i que disposen de planetes han destruït el liti molt més ràpidament que les estrelles que no tenen planetes. Aquest descobriment resolt el misteri de la falta de liti al Sol, si no que també proporciona als astrònoms una manera eficient per trobar estrelles amb sistemes planetaris.

“Durant casi 10 anys hem intentat descobrir que  diferència les estrelles amb sistemes planetaris, de les que no en tenen”, comenta en Garik Israelian, responsable de l’article publicat a la revista Nature. “Ara hem descobert que la quantitat de liti a les estrelles similars al Sol, depèn de l’existència de planetes”.

Durant dècades s’ha detectat nivells baixos d’aquest element químic en el Sol, en comparació amb estrelles semblants, i que ha motivat que els astrònoms no tinguessin una resposta per aquesta anomalia. El descobriment sobre aquesta tendencia de les estrelles que tenen planetes, pot donar una explicació a aquest misteri.

Aquesta conclusió està basada en l’anàlisi de 500 estrelles, incloent-hi 70 que disposen de planetes. La majoria d’aquestes estrelles van estar observades amb el High Accuracy Radial Velocity Planet Searcher. Aquest espectrògraf  conegut com HARPS, està instal·lat en el telescopi de 3,6 metres de l’ESO i és fins ara el major localitzador de planetes del  món.

A diferència dela majoria dels elements més lleugers que el ferro, els nuclis de liti, beril·li i bor, no estan produïts en quantitats importants en les estrelles. En el cas del liti (compost per tres protons i quatre neutrons) es creu que va ser produït just després del Big Bang, fa 13.700 milions d’anys. Per tant, la majoria de les estrelles tindria la mateixa quantitat de liti, a no ser que hagués estat destruït dins de l’estrella.

phot-42a-09-fullres.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 Comentari fins ara

  1. » Index 2009. Febrer 28, 2010 12:32 pm

    […] 17 Novembre 2009. La recerca d’exoplanetes ajuda a conèixer la química del Sol.   […]

Deixa un comentari