Evolució del casquet del Pol Sud de Mart.

Igual que a la Terra, les capes de gel estacional augmenten i disminueixen cada any. Tot i que aquestes gelades estacionals de Mart, estan compostes per gel de diòxid de carboni (també conegut com a gel sec), i no de gel d’aigua com en el nostre planeta.

A prop del Pol Sud de Mart, l’estació gelada de diòxid de carboni no desapareix mai per complert, deixant una capa de gel residual de diòxid de cabroni durant tot l’estiu. En aquesta imatge de la HiRISE ens mostra una part del casquet polar sud, amb molt pous en la superfície anomenats “formatge suís”. Degut que el Sol està sempre a baixa alçada respecte a l’horitzó en aquesta latitud, les escarpades parets dels pous poden tenir una mica més d’energia solar que la resta de les regions planes dels pous. Això fa que les parets d’aquestes regions puguin retrocedir alguns metres cada any, degut a la llum solar i que provoca que el gel de diòxid de carboni passi directament a gas, amb un procés anomenat de sublimació.

En algunes depressions dorsals o blocs de material amb grandàries de només uns quants metres, són visibles aquestes parets, causades probablement per la caiguda del material durant la sublimació. Aquest ritme podria portar a la capa de gel de diòxid de carboni a desaparèixer totalment en uns 100 anys aproximadament.

psp_004687_09301.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari