La Lluna és una gran esponja que absorbeix les partícules carregades elèctricament que són emeses pel Sol. Aquestes partícules interaccionen amb l’oxigen present en alguns grans de pols de la superfície lunar, produint aigua. Aquesta és la descoberta feta per l’instrument SARA de l’ESA-ISRO, a bord de la sonda Chandrayaan-1, confirmant d’aquesta manera la procedència de l’aigua lunar.

La superfície lunar és un compost de grans de pols irregulars, conegut com a regolita. Aquestes noves partícules s’ajunten i absorbeixen entre els espais dels grans de pols. Quan això passa, els protons que interaccionen amb l’oxigen i la regolita lunar, produeixen hidroxil i aigua. El registre d’aquestes molècules s’ha localitzat ara a l’instrument Moon Mineralogy Mapper (M3) a bord del Chandrayaan-1.

Els resultats del SARA confirmen que els nuclis d’hidrogen són absorbits per la regolita lunar, encara que no tots els protons s’absorbeixen. Un de cada cinc rebota cap a l’espai exterior. En aquest procés, un protó i un electró es converteixen en un àtom d’hidrogen. “No esperàvem observar això”, comenta Stas Barabash, membre del Sel Swedish Institute of Space Physics, investigador del Sub-KeV Atom Reflecting Analyzer (SARA) l’instrument que va fer el descobriment.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.