Una senzilla imatge d’un núvol de gas i pols, ens indica que com a conseqüència d’un col·lapse gravitatori provoca l’augment de la densitat i escalfor, iniciant així la fusió nuclear i la formació estel·lar. Tot i que en realitat, altres forces ajuden també al naixement d’estrelles. Aquesta nova recerca, ens indica que els camps magnètics juguen un paper important en la formació estel·lar.

Un núvol molecular, es una regió on el gas fa les funcions de nurseria estel·lar. Quan es col·lapsa núvol molecular, només una fracció d’aquest material forma estrelles, tot i que els científics encara no estan segurs perquè passa això.

La gravetat afavoreix la formació estel·lar concentrant la matèria, encara que una força addicional no obstaculitzarà aquest procés. Els camps magnètics i la turbulència així dons, són dos dels principals candidats (un camp magnètic es produeix movent les carregues elèctriques. Les estrelles i molts planetes, incloent-hi la Terra exhibeixen camps magnètics). Els camps magnètics canalitzen el gas que flueix de totes direccions fent-lo concentrar, mentre que la turbulència remena el gas i provoca una pressió exterior que contraresta la gravetat.

“La importància relativa dels camps magnètics contra la turbulència, és una qüestió de debat”, comenta l’astrònom Hua-ba Li, membre del harvard Smithsonian Center for Astrophysics. “Els nostres descobriments serveixen com a primera observació per constatar aquest debat”.

Li i el seu equip de recerca han estudiat 25 regions amb una gran densitat, o nuclis de núvols cadascun d’un any llum de grandària aproximadament. Aquests nuclis serveixen de llavors, per la formació d’estrelles i estan situats dins de núvols moleculars situats a uns 6.500 anys llum de nosaltres.

Els investigadors han estudiat la llum polaritzada que té components elèctrics i magnètics que s’alineen en direccions específiques (algunes ulleres de Sol, funcionen amb el blocatge de la llum polaritzada). De la llum polaritzada és pot mesurar els corresponents camps magnètics dins de cada núvol i es pot comparar amb els camps de la tènue nebulosa circumdant.

Els camps magnètics tendeixen a alinear les línies en una mateixa direcció, tot i que en una escala de grandària relativa (nuclis d’un any llum per una nebulosa d’uns 1000 anys llum de grandària) i amb unes densitats diferents en un ordre de magnitud. Ja que la turbulència tindria que remenar i barrejar en  la nebulosa les direccions dels camps magnètics, els descobriments demostren que aquests dominen a la mateixa turbulència.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.