Els cràters de Vesta i Ceres ens indiquen l’edat de Júpiter.

Els cràters que podem observar a Ceres i Vesta, podrien ajudar a entendre la evolució del planeta Júpiter durant l’origen del mateix Sistema Solar. Un recent estudi sobre la història dels cràters en aquests dos objectes, situats en el cinturó d’asteroides, ens indica que es troben dins dels més vells del Sistema Solar i que alhora ens mostra els canvis en les diferents fases del desenvolupament del planeta Júpiter.

Aquests resultats han estats presentats pel Dr. Diego Turini, durant el Congrés Europeu de Ciència Planetària a Potsdam, el passat dia 14 de setembre de 2009.

L’estudi desenvolupat a l’Institut Nacional Italià d’Astrofísica de Roma, explora la hipòtesi que algun d’aquests dos objectes es va poder formar durant la mateixa formació de Júpiter i que la història dels impactes dels meteorits són de la mateixa època de la formació del planeta.

Aquesta simulació descriu la formació de Júpiter en tres fases: una d’acreció incial del seu nucli, seguida d’una ràpida fase d’acreció de gas. Això vindria seguida d’una fase, on l’acreció del gas s’alenteix, mentre el planeta gegant arriba a la seva massa final. Durant les dues últimes fases, la força de gravetat afecta als objectes més distanyts. Per cadascuna d’aquestes fases, l’equip de recerca ha simulat l’afecció a Júpiter de les òrbites d’asteroides i cometes del interior i exterior del Sistema Solar, amb un camí de col·lisió amb Vesta i Ceres.

“Hem trobat que la fase de desenvolupament de Júpiter, té unes grans diferències entre les velocitats d’impactes i l’origen dels objectes que impacten. Quan el nucli de Júpiter recull la seva massa crítica, provoca un augment en els impactes de baixa velocitat en els cossos petits i rocosos que orbiten a prop de Vesta Ceres, que ens indiquen la distribució dels seus cràters intensos i uniformes. Aquestes col·lisions de baixa velocitat poden haver ajudat a Vesta i Ceres a recollir més massa. Una vegada el nucli de Júpiter s’ha format, comença a créixer el planeta en forma gasosa, desviant els objectes de col·lisió a Ceres i Vesta amb impactes més energètics. Tot i que els objectes rocosos de l’interior del Sistema Solar, hi dominen les col·lisions més energètics com els cossos glacials del Sistema Solar exterior”, comenta el Dr. Turini.

pia12033.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 Comentari fins ara

  1. » Index 2009. Febrer 21, 2010 6:22 pm

    […] 19 Setembre 2009. Els cràters de Vesta i Ceres ens indiquen l’edat de Júpiter.   […]

Deixa un comentari

301 Moved Permanently

The document has moved here.

Moved Permanently