El planeta Mercuri al estar a prop del Sol, pot arribar a tenir unes temperatures durant el dia que arriben als 450 graus Celsius aproximadament. Degut que és el planeta rocós més petit, disposa d’una dèbil gravetat al voltant del 38 per cent de la terrestre. Amb aquestes condicions la seva finíssima capa atmosfèrica resulta invisible per l’ull humà. Encara que tanmateix pot ser detectada pls instruments que viatgen a bord de la sonda MESSENGER.

“L’atmosfera de Mercuri es tan prima, que hauria desaparegut si no hagués alguna cosa que l’estigués reomplint”, comenta el Dr. James A. Slavin, membre del Goddard Space Flight Center i co-investigadors de la missió MESSENGER de la NASA. Aquesta cosa podria ser el vent solar, un flux de partícules de gas carregades elèctricament, anomenades plasma i que surt constantment de la superfície del Sol. El vent solar, pot tenir unes velocitats entre els 400 i 600 quilòmetres per segon, suficient per fer arribar aquests àtoms a la superfície de Mercuri. Durant aquest procés semblant a un “espetec”, les partícules del vent solar s’estavellen contra la superfície de Mercuri, transferint la seva energia, suficient per llançar alguns àtoms en trajectòries balístiques per sobre de la superfície i reomplir la seva atmosfera, segons comenta el mateix Slavin.

El camp magnètic detectat per la sonda MESSENGER en el primer vol efectuat el passat 14 de gener de 2008, va confirmar el camp magnètic global descobert per la sonda Mariner 10, durant els vols al planeta els anys 1974 i 1975.

Els ions i electrons carregats elèctricament, sonstitueixen el vent solar que “freguen” les forçes magnètiques, d’aquesta manera un camp magnètic global pot desviar aquest vent solar. Encara que aquests mateixos camps magnètics són uns protectors defectuosos i en determinades condicions desenvolupen alguns forats pels quals flueix aquest vent solar.

Durant el segon vol de la sonda MESSENGER el passat 6 d’octubre de 2008, va descobrir aquest possible defecte en el camp magnètic de Mercuri. El vehicle espacial va detectar uns “tornados” magnètics al voltant d’aquest camp magnètic planetari, que arribava fins als 850 quilòmetres enfora del planeta, aproximadament un terç del radi de Mercuri.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.