Els astrònoms han localitzat fins ara més de 300 mons en d’altres estrelles. La majoria d’aquests planetes són gegants gasosos com el planeta Júpiter. Alhora poden estar molt a prop de la seva estrella i per tan rebre massa calor, o massa lluny i per tan estar congelats.

En un futur proper els astrònoms trobaran segurament un planeta de superfície sòlida, a una distància adequada de la seva estrella, on la temperatura permeti l’existència de l’aigua líquida, un ingredient essencial per qualsevol tipus de vida.

Segurament la primera llum que puguem rebre d’un d’aquests mons, serà molt dèbil. Així dons com podrem esbrinar si pot tenir aigua líquida en la seva superfície?. Com saber si té molta aigua en els seus ocenas?.

Els científics de la NASA, han tornat a examinar la Terra amb la missió Deep Impact/EPOXI, un mètode indicat per observar si aquestes terres estrasolars, poden tenir oceans.

“Un pàl·lid punt blau, serià la millor imatge que podrien enregistrar d’una Terra extrasolar, utilitzant els més sofisticats telescopis i refinades tècniques, durant les properes dècades”, comenta en Nicolas B. Cowan, membre de la Universitat de Washington.

Si podem determinar que un planeta tingui oceans d’aigua líquida, en una gran manera pot augmentar la seva possibilitat de vida. Per això s’utilitza el High Resolution Imager, un telescopi a bord de la sonda Deep Impact, la qual està situada ara mateix a desenes de milions de quilòmetres de la Terra.

Cowan es autor d’aquesta recerca, que sortirà publicada el proper mes d’agost de 2009  en la revista Astrophysical Journal. La nostra visió, fa que la longitud d’ona de la llum solar, sens mostri de color blau la nostra atmosfera. “El que estudien en aquesta recerca, es saber si el color blau pot canviar a través del temps: si els oceans són de color més blau, o els continents semblen de color vermell o taronja, ja que la superfície terrestre, és més reflexiva a longituds d’ona vermella i de l’infraroig proper. Els oceans només reflecteixen les longituds d’ona (més curtes) en color blau”, segons comenta en Cowan.

Aquestes seqüències fetes pel EPOXI, ens mostren la Terra i la Lluna produint un trànsit (l’un passant al davant de l’altre). S’observen diferents longituds d’ona, que es refereixen a les diferències de les longituds d’ona, respecte als detalls visibles. La primera seqüència utilitza un filtre vermell-berd-blau, i la segona un d’infraroig verd-blau. Les primeres imatges podrien correspondre a un planeta extrasolar semblant a la Terra. Mentre que les altres correspondrien a la imatge de la Terra observada des de la sonda Voyager.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.