WordPress database error: [Incorrect DATETIME value: '0000-00-00 00:00:00']
SELECT DISTINCT YEAR(post_date) AS `year`, MONTH(post_date) AS `month`, count(ID) as posts FROM wp_posts WHERE post_date < '2024-03-29 12:05:20' AND post_date != '0000-00-00 00:00:00' AND post_status = 'publish' GROUP BY YEAR(post_date), MONTH(post_date) ORDER BY post_date DESC

La gran regió al voltant d’una nebulosa planetària.

Aquesta imatge en llum ultraviolada presa pel Galaxy Evolution Explorer de la NASA, ens mostra a NGC 342, una nebulosa planetària que es coneix amb el nom del “Fantasma de Júpiter”.

La refe`rencia desafortunada de “nebulosa planetària”, es refereix a una classe d’objectes celestes que va observar en el segle XVIII en William Herschel, amb uns telescopis relativament petits, degut a aquest motiu es creia que observava planetes de gas similars a Júpiter o Saturn. De fet NGC 342, no té cap relació amb Júpiter o qualsevol altre planeta.

Els telescopis i els seus detectors han millorat considerablement durant aquests últims segles. La nostra comprensió d’aquestes nebuloses planetàries, ha millorat enormement.

Quan les estrelles amb una massa equivalent al nostre Sol, arriben al final de les seves vides, s’esgota el subministrament d’hidrogen i heli en els seus nuclis, inflant-se fins a aestrelles gegants vermelles. En un últim respont abans de la seva mort, expulsen els estrats de la seva atmosfera de gas. Això exposa al nucli de l’estrella que mor, a un dens i calent nucli de carboni i oxigen, anomenada nana blanca.

La nana blanca disposa d’una enorme temperatura, que brilla intensament en llum ultraviolada. Aquesta llum, ionitza el material gasós expulsat per l’estrella que la il·lumina. Una nebulosa planetària, es realment la mor d’una estrella de poca massa.

Encara que les estrelles poc massives com el nostre Sol, poden viure milers de milions d’anys, la nebulosa planetària pot durar més o menys uns 10.000 anys. Mentre la nana blanca central, es refreda ràpidament, la seva llum ultraviolada es redueix i també el gas circumdant que finalment s’esvaeix.

En aquesta imatge de NGC 3242 capturada pel GALEX, observem la regió que hi ha al voltant de la nebulosa planetària, amb un excepcional detall. La petita àrea circular blanca i blava, que hi ha en el centre de la imatge, és una porció d’aquesta coneguda nebulosa planetària.

NGC 3242, està situada a una distància entre els 1.400 i 2.500 anys llum de nosaltres, en la constel·lació de la Hydra. Va estar descoberta l’any 1785 per William Herschel .

 glx2009-03r_img01_sm.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

 

 

1 Comentari fins ara

  1. » Index 2009. Desembre 29, 2009 9:34 pm

    […] 6 Maig 2009. La gran regió al voltant d’una nebulosa planetària.  […]

Deixa un comentari