Un púlsar geriàtric amb molta activitat.

El púlsar aïllat més vell observat fins ara, ha estat descobert per l’Observatori de Raigs X Chandra de la NASA. Aquest es un objecte molt vell i exòtic, per ser sorprenentment actiu.

El púlsar, PSR J0108-1431 (l’anomenarem a partir d’ara J0108), té una edat aproximada de 200 milions d’anys. Entre els púlsars aïllats (que no esta entre els púlsars de sistemes binaris), té el record amb una difèrència de deu vegades més edat. Està situat a una distància de 770 anys llum de nosaltres, això el fa estar entre els púlsars més propers.

Els púlsars es formen com a conseqüència del esfondrament d’estrelles molt més massives que el Sol, durant les explosions en forma de supernoves, quedant un nucli increïblement pesant, anomenat estrella de neutrons. El naixement d’aquestes estrelles de neutrons, les situa entre els objectes amb el material de més densitat de l’univers i que les fa gira molt ràpidament, fins a un centenar de vegades per segon. De tal manera que els raigs de llum al girar, són vistos com a pulsacions per els observadors allunyats, semblans al resplandor d’un far, per aquest motiu els astrònoms els anomenen “púlsars”.

Els astrònoms han observat un alentiment gradual de la rotació i de la rotació dels púlsars més llunyans. Les observacions de ràdio de J0108 indiquen que es un dels púlsars més vells i dèbils coneguts, fent-lo girar tan sols a una rotació per segon.

La sorpresa ha estat quan l’equip d’astrònoms dirigits per Jorge Pavlov de la Universitat Penn State, han observat a J0108 amb raigs X a través del Chandra. Observant que es molt més brillant de l’esperat en radiació X, per un púlsar de la seva edat.

Una part de l’energia que perd J0108 al girar lentament, es converteix en radiació X. L’eficiència d’aquest procés, es el més alt de tots els observats fins ara.

“Aquest púlsar genera molta més energia en radiació X, que qualsevol altre púlsar conegut”, comenta en Pavlov. “Tantan, que el fa descolorir i envellir, molt més que les generacions de púlsars més joves que ell”.

Això el fa que probablement hagin dues formes diferents d’emissions de raigs X produïdes a J0108: emissions de partícules en espiral al voltant del camp magnètic i emissions en les regions més calentes al voltant dels pols magnètics de l’estrella de neutrons. El mesurament de la temperatura i la grandària d’aquestes regions calentes pot proporcionar les dades, de les extraordinàries propietats de la superfície de les estrelles de neutrons i el procés per les quals les partícules són accelerades pel púlsar.

psr-j0108-1431.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 Comentari fins ara

  1. » Index 2009. Agost 23, 2009 5:30 pm

    […] 4 Març 2009. Es detecten planetes en els arxius del Hubble.  […]

Deixa un comentari