Estrelles amuntegades en un jove Univers.

En el primitiu Univers, algunes galàxies haurien tingut les estrelles cent vegades més a prop del que ho estan avui dia, segons indica una recerca de la Universitat de Bonn.

En la nostra galàxia, estem acostumats que fins i tot les estrelles més properes al Sol, hi estan força lluny. Ara però, un equip de científics dirigits pel professor pavel Kroupa de la Universitat de Bonn, pensen que les coses eren ben diferents en el primitiu Univers. En particular en les galàxies nanes ultracompactes (UCDs), una classe de galàxies descobertes recentment, les quals haurien tingut les estrelles fins a un centenar de vegades més a prop que les del nostre veïnat solar, segons indica el membre de l’equip de recerca, en Joerg Dabringhausen i que ha estat publicat a la revista mensual de la Royal Astronomical Society.

Les UCDs varen ser descobertes l’any 1999. Encara que són unes grans concentracions estel·lars d’uns 60 anys llum de grandària, són menys d’una mil·lèsima part de la nostra pròpia galàxia, la Via Làctia. Els astrònoms creuen que les UCDs és varen formar, quan les galàxies normals col·lidien en el primitiu Univers. Encara que estranyament, les UCDs tenen més massa i lluminositat que les estrelles que les formen.

Fins ara, l’exòtica matèria fosca s’ha suggerit per explicar aquesta “massa desapareguda”, encara que no és creu que hagi la quantitat suficient d’una UCD. A l’article de la revista, el professor Kroupa i el seu col·lega el Dr. Holger Baumgardt, presenten una explicació diferent.

Els astrònoms pensen que en una època, cada UCD tenia la increïble densitat d’un milió d’estrelles per cada 1 any llum cúbic, a diferència de la densitat actual de la regió propera al Sol, que tan sols és d’una sola estrella. Aquestes estrelles haurien estat prou properes com per fusionar-se i crear altres estrelles molt més massives. Aquestes estrelles que consumeixen hidrogen com a combustible, a una velocitat molt ràpida, acabaria les seves vides en violentes explosions de supernoves. Tot el que quedaria d’això, serien els romanents d’estrelles superdenses de neutrons o de forats negres.

D’aquesta manera els UCDs d’avui dia, constitueixen en una bona part uns romanents foscos, invisibles per la major part de telescopis situats a la Terra.

ucd.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 Comentari fins ara

  1. » Index 2009. Agost 23, 2009 12:28 pm

    […] 17 Febrer 2009. Estrelles amuntegades en un jove Univers.  […]

Deixa un comentari