Els forts vents de la Nebulosa Carina.

L’ultima imatge de l’ESO ens mostra en un detall sorprenent les intrincades estructures d’una de les nebuloses més grans i brillants del cel, la Nebulosa Carina o NGC 3372. On els potents vents i radiació que provenen d’una concentració d’estrelles massives, estan generant el caos en aquest núvol de pols i gas del qual neixen moltes estrelles.

Aquesta interessant imatge ens mostra un cel salpicat de joves estrelles, nebuloses de pols i gas i pilars de pols, tot guarnit per una de les estrelles binàries més impressionants de l’Univers.

Aquesta imatge és va aconseguir amb una combinació de sis filtres del Wide Field Imager (WFI), a través del telescopi de 2,2 metres de diàmetre de l’ESO, situat a La Silla (Xile).

La Nebulosa Carina, està situada aproximadament a uns 7.500 anys llum de nosaltres, en la constel·lació del mateix nom (Carina, la Quilla). Disposa d’unes dimensions de 100 anys llum, és a dir unes quatre vegades més que la Nebulosa d’Orió. És una regió de formació estel·lar, amb estructures fosques de pols que brillen com a conseqüència dels cúmuls d’estrelles que hi ha al seu voltant.

La intensitat de la Nebulosa Carina, és deu principalment a l’hidrogen calent, resultant de la forta radiació de les estrelles. La interacció entre l’hidrogen i la llum ultraviolada, ocasiona el seu característics color vermell i porpra. La immensa nebulosa conté una dotzena d’estrelles, que com a mínim tenen entre 50 i 100 vegades la massa del nostre Sol. Aquestes estrelles tenen una vida molt curta, tan sols uns quants milions d’anys com a máxim; el parpellejar d’un ull comparat amb la vida esperada del Sol, que és d’uns 10.000 milions d’anys.

Una de les estrelles més impressionants de l’Univers, és Eta Carinae, que és troba en aquesta nebulosa. Es una de les estrelles més massives de la nostra Via Làctia, ja que té unes 100 vegades la massa del Sol, sen quatre milions de vegades més lluminosa que la nostra estrella, fen que sigui per l’estrella coneguda més lluminosa de l’Univers. Eta Carinae, però és altament inestable, propensa a violentes explosions, la més notable, l’esdeveniment de supernova falsa ocorreguda l’any 1842. Durant alguns anys, Eta Carinae, és va convertir en el segon objecte més brillant del cel nocturn. És creu que Eta Carinae, té un company orbital que dona una volta entorn d’ella en una òrbita el·líptica cada 5,54 anys. Les dues estrelles ocasionen uns potents vents estel·lars, que col·lideixen produint interessants fenòmens.

A mitjans del mes de gener d’asquest any, la companya d’Eta Carinae, estava en la seva distància més propera. Aquest esdeveniment, pot proporcionar una bona ocasió per observar el canvi de les estructures causades pel vent, per aquest motiu estarà observada per un bon seguit d’instruments de l’ESO.

nebulosa-carina.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 Comentari fins ara

  1. » Index 2009. Desembre 29, 2009 10:09 pm

    […] 14 Febrer 2009. Els forts vents de la Nebulosa Carina.  […]

Deixa un comentari

301 Moved Permanently

The document has moved here.

Moved Permanently