El XMM-Newton mesura la ràpida velocitat d’un rar objecte celeste.

El telescopi XMM-Newton, ha observat el fràgil fulgor d’un minúscul objecte celeste, mostrant-nos per primera vegada la seva rotació. La informació d’aquest particular objecte, correspon a una classe extremadament rar de “zombi” estel·lar, com si fos el cor d’una estrella que és nega a morir-se.

Fins ara s’han detectat cinc emissions de “repetidors suaus de raigs gamma” (SGRs), quatre en la nostra galàxia, la Via Làctia i un en la nostra galàxia satèl·lit veïna, el Gran Núvol de Magallanes. Cadascun d’aquests objectes té unes dimensions aproximades entre els 10 i 30 quilòmetres, amb unes masses de dues vegades la massa del Sol. Són nuclis col·lapsats d’una gran estrella que ha explotat, quedant com una estrella de neutrons.

Aquests SGRs, com d’altres estrelles de neutrons posseeixen uns potents camps magnètics de fins a 1000 vegades més forts. Això fa que els astrònoms, els anomenen magnetars.

El SGR 1627-41 va ser descobert l’any 1998, pel Compton Gamma Ray Observatory de la NASA, observant prop de cent breus explosions, durant un període de sis setmanes. Tot seguit és van esvair, abans que els telescopis de raigs X, poguessin mesurar el seu període de roatació. D’aquesta manera SGR 1627-41 era l’únic magnetar amb període encara desconegut.

El passat estiu, SGR 1627-14 va retornar a la vida. Però es trobava situat en una regió del cel on el XMM-Newton, no el podia observar fins al cap de quatre mesos. Això era degut al tenir els seus panells solars de cara al Sol. Els astrònoms han tingut que esperar fins que l’òrbita de la Terra a estat de cara a l’objecte. Durant aquest temps, SGR 1627-41 ha començat a esvair-se. De totes maneres gràcies a l’alta sensibilitat del instrument EPIC del XMM-Newton, encara s’ha pogut observar.

Les observacions de l’equip d’astrònoms va mesurar que l’objecte gira un cop cada 2,6 segons. “Això representa que és el segon magnetar que gira més ràpid, dels que s’han observat fins ara”, comenta en Sandro Mereghetti, membre del Institut d’Astrofísica Espacial i Física Còsmica de Milà.

Els teòrics estan intentant comprendre com poden tenir aquests ràpides rotacions, amb aquests potents camps magnètics. Una idea, és que al néixer giren molt més ràpid, entorn de 2 a 3 mil·lisegons. Les estrelles ordinàries de neutrons, giren com a mínim deu vegades més lentament. La ràpida rotació d’un magnetar jove, combinada amb els models de convecció del seu interior, donen com a resultat una dinamo altament eficaç, que pot generar un camp magnètic molt més gran.

sgr-1627-41.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 Comentari fins ara

  1. » Index 2009. Agost 30, 2009 1:29 pm

    […] 16 Gener 2009. El XMM-Newton mesura la ràpida velocitat d’un rar objecte celeste.   […]

Deixa un comentari