Aquestes dues imatges, serveixen per comparar les superfícies “deformades” de la Terra a partir de la informació d’un Centre Compensat d’Extensió (OSC), amb estructures similars de superfícies amb ruptures o de discontinuïtat a Damascus Sulcus, anomenades també “ratlles de tigres“, del satèl·lit de Saturn, Enceladus.

La imatge d’Enceladus, va estar presa per la sonda Cassini de la NASA, durant els acostaments que va tenir els mesos de març, agost i octubre d’aquest any.

La imatge de l’esquerra correspon al relleu barimetric (una topografia a través d’un sonar), d’una carena muntanyosa del Pacífic Oriental, situada en les coordenades de 9,5 graus de latitud nord i 104 minuts de longitud oest.

Els OSC, detecta a la Terra uns moviments més ràpids que en altres llocs, en concret de 100 mil·límetres per any. A diferència d’altres regions del Atlàntic Mig, on els moviments són d’uns 20 mil·límetres per any.

La discontinuïtat axial d’Enceladus, mostrat en la imatge de la dreta, ens mostra unes estructures semblants a les detectades pel OSC. Encara que la semblança morfològica, no es cap garantia de que estiguin provocats per aquest ràpid moviment.

A la Terra els OSC, es formen quan dues carenes d’extensió gairebé paral·leles s’allarguen a través de la seva carena durant molt de temps. Degut al allargament de les carenes, existeix aquesta formació paral·lela, on les forces en forma de cisalla provocades per la mateixa extensió, provoquen un gir una al voltant de l’altre.

A Enceladus, aquests trets morfològics poden estar produïts d’una manera semblant a la Terra. Fitxeu-vos en les línies de punts que indentifíquen aquests processos semblants.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.