La brillant Nebulosa de la Taràntula.

Situat a prop del Gran Núvol de Magallanes, 30 Doradus és una de les regions de formació d’estrelles massives més gran de tota la galàxia. Aquesta regió està inclosa en la nebulosa de la Taràntula, produint una intensa radiació amb uns potents vents de gas de varis milions de graus de temperatura, que ocasionen gegantines bombolles de gas i pols.

Algunes d’aquestes estrelles gegantines,han evolucionat fins a desenvolupar una catastròfica explosió, anomenada supernova, augmentant la grandària d’aquestes bombolles, gràcies a la radiació X.

Amb el permís dels pùlsars, que sempre han actuat com uns fars, els romanents de les supernoves com a conseqüència de l’expansió, provoquen l’esfondrament dels núvols i la formació de noves generacions d’estrelles.

En el centre de 30 Doradus, hi ha el cúmul R 136, en la intersecció de tres d’aquestes superbombolles. Ara mateix i amb unes edats de només un o dos milions d’anys, les estrelles de R 136 són massa joves per ser l’origen d’aquestes supernoves.

En canvi R 136 és més probablement l’últim cúmul format a 30 Doradus. Aquesta regió es troba a una distància aproximada de 160.000 anys llum de la Terra, dins de la constel·lació de Doradus. Amb unes dimensions d’uns 800 anys llum, és increïblement brillant en moltes longituds d’ona. Si aquesta nebulosa és trobés a la mateixa distància que la coneguda Nebulosa d’Orió (1.300 anys llum), la seva àrea abastaria unes 60 llunes plenes i la seva lluminositat seria prou potent per fer ombres en plena nit a la Terra.

Aquesta imatge en radiació X de 30 Doradus, és el recull de gairebé 114.000 segons d’exposició o l’equivalent a 31 hores, amb l’Observatori de Raigs X Chandra. Les dades de color vermell, representen la gamma de menys intensitat de radiació X, la gamma mitjana en color verd, mentre que els raigs X de major intensitat estant representats en color blau.

30dor.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari