Observant un forat negre supermassiu amb una lent natural.

Combinant una doble “lent natural” d’augment, amb els instruments del Very Large Telescope de l’ESO, els astrònoms han pogut observar l’interior del disc que envolta un forat negre supermassiu, situat a uns 10.000 milions d’anys llum de distància. Aquesta observació, ha millorat el nivell de detall fins a mil vegades més, del que fins ara havien observat els millors telescopis del món, proporcionant d’aquesta manera una confirmació observacional dels models teòrics referents a aquests tipus d’objectes.

L’equip d’astrònoms d’Europa i dels Estats Units, han estudiar la “Creu d’Einstein“, un famós miratge còsmic. Aquesta configuració en forma de creu, consisteix en quatre imatges d’una sola i distant font de llum. Les imatges múltiples són el resultat de les lents gravitacionals produïdes per una galàxia situada en un primer pla, un efecte que havia previst Albert Einstein, com a conseqüència de la teoria de la Relativitat General. La font de llum, mentre que la galàxia del primer pla és troba deu vegades més a prop. La llum que prové del quasar doblega la seva trajectòria augmentada pel camp gravitatori de la galàxia.

Aquest efecte amplificador, és conegut com una “macrolent”, en el qual una galàxia assumeix el paper de lent còsmica o de telescopi natural. Té un paper important en l’astronomia ja que permet observar objectes distants que d’altra manera serien molt més dèbils per ser explorats. “La combinació d’aquesta amplificació natural amb l’ajut d’un gran telescopi, ens proporciona uns detalls molt més precisos dels que hauríem obtingut, sense la seva col·laboració”, comenta en Frèderic Corubin, responsable del programa que estudia la Creu d’Einstein, amb el Very Large Telescope de l’ESO.

La macrolent, forma una àrea augmentada per les mateixes estrelles en moviment, que tant sols és de pocs dies llum, com exemple, comparable al disc d’acreció del quasar.

Dins del disc de la galàxia, és pot observar una regió ampliada secundària anomenada “microlent”, que està afectada per diferents emissions. Les regions de diferents grandàries, tenen diferents colors (o temperatures), de tot això, l’efecte de les microlents pot produir varacions en color de les imatges del quasar, a més de les variacions de la seva brillantor. En observar aquestes variacions en detall durant anys, els astrònoms poden mesurar com és distribueix la matèria i energia dins del forat negra supermassiu que resideix en el quasar.

L’ús de les macrolents i microlents, conjuntament amb el VLT, permetrà als astrònoms explorar les regions a escales tant petites com una milionèsima d’un segon d’ar. Això correspondria a la grandària d’una moneda d’euro, observada a una distància de dos milions de quilòmetres, més o menys, cinc vegades la distància de la Terra a la Lluna !. “Això és mil vegades millor, que el que poden observar amb les tècniques convencionals un potent telescopi”, comenta en Corubin.

creu-deinstein.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari