Observant els moviments de 28 estrelles que orbiten en la regió més central de la Via Làctia, amb una admirable paciència i una precisió sorprenent, uns astrònoms han pogut estudiar el forat negre supermassiu que s’amaga allà. Es coneix com a “Sagitarius A”.

Aquesta nova recerca, indica per primera vegada les òrbites d’aquestes estrelles centrals, amb una precisió que dona la informació sobre la seva formació i el lligam entre el mateix forat negre.

“El centre de la galàxia, és un laboratori únic on podem estudiar els processos fonamentals de la forta gravetat, dinàmica i formació estel·lar, que alhora tenen que ser comuns en altres nuclis galàctics. Aquest nivell de detall, que ens ofereix la nostra galàxia no seria possible trobar-lo en d’altres galàxies”, comenta en Reinhard Genzel, responsable de l’equip de recerca del Max-Planck Institute for Extraterrestrial Physics de Garching a prop de Munic.

La pols interestel·lar que omple la galàxia, bloqueja la nostra visió directa de la regió central de la Via Làctia en llum visible. D’aquesta manera, els astrònoms utilitzen les longituds d’ona infraroges per poder penetrar en la pols i investigar aquesta regió. “El Centre Galàctic alberga el forat negre supermassiu conegut més proper a nosaltres. Per això, es el millor lloc per estudiar aquests objectes en detall”, comenta l’autor d’aquest estudi en Stefan Gillessen.

L’equip de recerca, va utilitzar les estrelles centrals com un “test de partícules”, observant com és mouen al voltant de Sagitarius A. Aquestes observacions poden ajudar a comprendre les propietats del forat negre, com poden ser la seva massa i distància. El nou estudi, indica que el 95% de la massa estel·lar localitzada, està en el forat negre. Així doncs en aquesta petita regió, hi ha poc espai per la matèria fosca.

“Indubtablement l’aspecte més espectacular de la nostra recerca, ha estat l’evidència empírica de l’existència dels forats negres supermassius. Les òrbites estel·lars en el Centre Galàctic mostren que la concentració massiva central, correspon a quatre milions de masses solars, que tenen que correspondre  raonablement a un forat negre”, comenta en Reinhard Genzel. Les observacions també han permès concretar  la nostra distància al centre de la galàxia, amb una gran precisió, uns 27.000 anys llum.

En la imatge podem observar les regions centrals de la Via Làctia, en el infraroig proper, amb l’instrument NACO del Very Large Telescope de l’ESO. Aquest estudi, és un compendi d’observar les estrelles central de la galàxia, durant més de 16 anys.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.