Les nanes marrons es formen com la resta d’estrelles.

Uns astrònoms han descobert una evidència sobre la formació de les nanes marrons. Utilitzant el Smithsonian Submillimeter Array (SMA), han detectat molècules de monòxid de carboni emès per l’objecte conegut com Oph 102 ISO. Aquestes emissions moleculars, provenen típicament d’estrelles joves o protoestrelles. Tanmateix, aquest objecte és creu que té una massa aproximada de 60 vegades la del planeta Júpiter, és a dir amb prou massa per ser una petita estrella. Per aquest motiu els astrònoms la han classificat com una nana marró.

Les nanes marron, estan en la línia divisòria entre els grans planetes i les estrelles, tenen unes masses que varien entre les 25 i 75 vegades la de Júpiter (la massa mínima teòrica perquè una estrella sostingui la fusió nuclear està en 75 vegades la de Júpiter). Com a resultat d’això les nanes marrons s’anomenen també estrelles fallides. Encara no és coneix si la seva formació és com a conseqüència d’un esfondrament gravitacional de núvols de gas, o si és formen com a planetes, aglomerant material rocós fins que tenen prou massa per recollir gas al seu voltant.

Una estrella és forma quan un núvol de gas interestel·lar s’ajunta a través de la gravetat, fent-se cada cop més dens i calent, fins que la fusió l’encén. El núvol de gas incial comença a girar i aquest s’accelera fins a col·lapsar cada cop més material al seu interior. Per recollir cada vegada més material, la jove protoestrella a de perdre aquell moment angular, ja que aixó fa sortir material en una direcció bipolar.

Una nana marró és menys massiva que una estrella, això fa que hagi menys gravetat disponible per formar-la. Com a resultat, els astrònoms consideraven que una nana marró podia formar-se per si mateixa. Les observacions prèvies han proporcionat la informació necessària per donar una sortida de la matèria a Oph 102 ISO, la primera evidència a favor de la formació d’una nana marró degut a un esfondrament gravitacional.

“Creiem que aquest procés seria massa dèbil per poder-lo observar amb els instruments actuals i que hauríem tingut que esperar a la propera incorporació del Atacama Large Millimeter Array (ALMA)”, comenta en Ngoc Phan-Bao, responsable de la publicació d’aquesta recerca. “Ha estat una gran sorpresa trobar aquesta sortida molecular, alhora que podem comprovar les extraordinàriies capacitats de recerca del SMA”.

Cal tenir present que la ejecció d’aquest material, és d’unes 1000 vegades menys que una estrella típica.

“Aquests descobrimentes suggereixen que una petita nana marró i les estrelles no són gaire diferents en els seus processos de formació”, indica en Paul Ho, astrònom del Harvard-Smithsonian Center of Astrophysics. “Si una nana marró i una estrella normal comperteixen els mateixos processos de formació aparentment, només depèn que sigui una cosa o una altre, la quantitat de material disponible”.

nanes-marrons.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari

Moved Permanently

The document has moved here.

Apache/2.4.29 (Ubuntu) Server at www.zak.co.il Port 80