El telescopi Swift observa els gelats cometes.

Cometes ?……Els cometes són “boles de neu bruta”, com a conseqüència de gasos barrejats amb pols. Els raigs X provenen del plasma supercalent. Què és el que tenen els freds cometes en comú amb les explosions de les estrelles o el naixement dels forats negres ?.

“Varem tenir una gran sorpresa l’any 1996, quan en la missió Europea i de la NASA de la sonda ROSAT, va detectar l’emissió de raigs X del cometa Hyakutake“, comenta en Dennis Bodewits, membre del Goddard Space Flight Center de la NASA. “Després d’aquella descoberta, els astrònoms en buscar entre els arxius del ROSAT, varen observar que la majoria dels cometes emeten raigs X, quan arriben a una distància aproximada de tres vegades la distància entre la Terra i el Sol”.

Bodewits està treballant en l’equip de recerca del telescopi Swift i amb les dades dels satèl·lits Ultraviolet/Optical Telescope (UVOT) i el X-Ray Telescope (XRT). “El Swift ens ofereix una excel·lent plataforma per estudiar els processos dinàmics en els cometes”.

Les longituds d’ona ultraviolada deixen identificar als astrònoms la composició química de l’atmosfera del cometa, observar l’estructura d’emissió de la pols, alhora que permet identificar la rotació del nucli glacial del cometa. Els raigs X, mostren l’estructura del gas i l’estat del vent solar; una corrent de partícules que flueix del Sol a una velocitat de 1.500.000 quilòmetres per hora.

El UVOT adosat al Swift, va capturar una sorprenent seqüència que mostra una emissió de pols d’un cometa. A primers de maig de l’any 2006, el fragment més gran del cometa 73P/Schmassmann-Wachmann 3 (SW3), va pasar a prop de la Terra i el Swift va poder observar-lo.

El fragment C, l’objecte principal d’aquest cometa és va començar a esmicolar l’any 1995. L’any 2006, els astrònoms en contaven 66 fragments d’aquest cometa. Els telescopis, incloent-hi el Hubble i el Spitzer, varen observar les condensacions de pols que arrosegaven els fragments de pedres. El fragment C, no mostrava canvis inusuals, excepte a l’ull ultraviolat del Swift. “Els núvols observats en ultraviolat pel Swift, va observar la pols i els fragments de pedres, que no veia ningú més”, comenta en Immler.

L’UVOT porta incorporat uns instrument que combina uns prisma i una xarxa de difracció per la llum ultraviolada.”Aquest instrument del Swift, abraça les longituds on la radiació d’ona compren les molècules del carboni i les del hidroxil, que són més actives. Això proporciona una visió única als tipus i quantitats de gas que produeixen els cometes i donar pistes sobre el seu origen i també del Sistema Solar.

Mentre la superfície d’un cometa s’escalfa al acostar-se al Sol, el gel gira i s’escampa el seu gas en una tènue atmosfera anomenada coma, que pot mesurar centenars de milers de quilòmetres.  El vent solar fa retrocedir aquest gas formant una cua de gas que fa brillar el cometa. L’emissió de raigs X, és un efecte secundari d’aquesta interacció.

comet73pschw.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari