Brillant com una estrella de magnitud 3,7 i una grandària aparent com la lluna plena en el cel nocturn del hemisferi sud, Omega Centaure és visible a ull nu en un cel relativament fosc. Fins i tot amb un petit telescopi, és possible observar una increïble i densa esfera poblada per milers d’estrelles.

Ara bé, els astrònoms necessiten utilitzar totes les millors eines dels telescopis per descobrir els grans secrets que encara envolten a aquest cúmul globular.

Aquesta imatge es basa en les dades recollides amb el Wide Field Imager (WFI), instal·lat en el telescopi Max-Planck de l’ESO de 2,2 metres de diàmetre, situat en el desert d’Atacama a Xile. Omega Centaure té unes dimensions aproximades de 150 anys llum i és el més massiu de tots els cúmuls globulars de la Via Làctia. Conté aproximadament 10 milions d’estrelles !.

Aquest cúmul globular ha estat observat durant tota la història de l’astronomia. Des de el gran astrònom Tolomeu que el va observar com una estrella, fins en Johann Bayer que el va catalogar com un cúmul. Encara que no va ser fins a començament del segle 19, que l’astrònom anglès John Frederick William Herschel (fill del descobridor d’Urà) que s’adonà que Omega Centaure, era de fet un cúmul globular. Els cúmuls globulars són les agrupacions d’estrelles més antigues que envolten a les galàxies, com aquest cas a la Via Làctia. Es creu que Omega Centaure, té una edat de 12.000 milions d’anys.

Les recents observacions, suggereixen que en el mig d’aquesta agrupació d’estrelles, podria haver un gran forat negre. Les observacions fetes amb el Telescopi Espacial Hubble i l’Observatori Gemini, indiquen que les estrelles és mouen d’una manera inusual, a causa de la possible presència d’un forat negre massiu, amb una massa aproximada de 40.000 vegades la del Sol.

La presència d’aquest forat negre, és nomes una de les raons per la qual alguns astrònoms creuen que Omega Centaure és un impostor. Alguns creuen que de fet, és el cor d’una galàxia nana, que és va destruïr en trobar-se amb la Via Làctia. Una altre evidència, assenyala que aquest cúmul disposade varies generacions d’estrelles, una circumstància atípica en un cúmul globular, ja que normalment tots els cúmuls tenen una mateixa generació d’estrelles.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.