Un sistema binari del Cinturó de Kuiper molt separat entre si.

Un equip d’astrònoms utilitzant els telescopis de 8 metres de diàmetre Gemini Nord i Gemini Sud, han descobert un parell d’objectes interaccionant gravitatòriament dins del Cinturó de Kuiper, amb una gran distància entre ells. Aquest sistema binari anomenat 2001 QW322, està situat a una distància de 43 unitats astronòmiques del Sol, o el que és equivalent a 6.500 milions de quilòmetres. Els dos cossos estan separats per aproximadament uns 125.000 quilòmetres (un terç de la distància que separa la Terra de la Lluna), que és molt gran tenint en compte la grandària d’aquests cossos minúsculs. Com a comparació, seria l’equivalent que dues pilotes de beisbol, estiguessin unides entre elles per la gravetat a una distància de 200 quilòmetres.

2001 QW322, va ser descobert l’agost de l’any 2.001, amb el telescopi Canada-Francès situat a Hawaii. Des de llavors (2.002-2007) el parell de telescopis Gemini i el Very Large Telescope de l’ESO, han obtingut noves mesures fotomètriques d’alta precisió d’aquest dèbil sistema doble (mg = 24).

Hi ha al voltant de mil milions d’objectes en el Cinturó de Kuiper, a més de Plutó i Charon, que en són els més grans d’aquest important grup de planetes menors. Aquests petits cossos glacials, és traslladen en una excentricitat i inclinació baixa, més enllà de l’òrbita de Neptú, extenent-se possiblement fins a 1.000 vegades la distància que hi ha entre la Terra i el Sol. La seva existència va ser pronosticada independentment per els astrònoms americans, Kenneth Edgeworth i Gerard Kuiper. Els primers objectes Kuiper, varen ser descoberts per David Jewitt i Jane Luu, l’agost de l’any 1.992. Des de llavors el seu nombre a augmentat extraordinàriament.

La majoria dels objectes del Cinturó de Kuiper, son individuals. L’adveniment de l’òptica adaptativa i d’altres tècniques de recerca, ha generat la descoberta d’asteroides binaris dins d’aquesta regió. Les mesures de la freqüència dels sistemes binaris, les seves dimensions i les configuracions orbitals, ajudaran a entendre la evolució de la seva formació, així com les teories d’acreció planetesimal i la història de les col·lisions en el Cinturó de Kuiper. La observació d’aquests sistemes binaris, ens ofereixen la possibilitat de conèixer la seva massa i densitat.

2001-qw322.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari