Aquesta imatge del Cúmul de la Bala, situat a 3.800 milions d’anys llum de la Terra, combina les imatges de l’observatori de raigs X Chandra de la NASA,  les dades en llum visible del telescopi espacial Hubble i les del telescopi Magallanes situat a Xile.

El cúmul és conegut oficialment com a conseqüència d’una violenta col·lisió de dos grans cúmuls de galàxies. Últimament s’ha convertit en un objecte molt popular en el món de la recerca astrofísica, ja que ofereix la possibilitat d’estudiar les propietats de la matèria fosca i la dinàmica del gas que és troba a una temperatura aproximada d’un milió de graus.

En la última recerca del Cúmul de la Bala, s’ha intentat localitzar la presència de l’antimatèria restant del origen del mateix univers. L’antimatèria és va poder formar amb les partícules elementals de la mateixa massa, com podien ser els protons, neutrons o electrons, amb la característica de tenir unes carregues i propietats magnètiques oposades.

La imatge òptica i en radiació X (en color vermell) ens mostra el gas calent de les galàxies del Cúmul de la Bala. Si una part d’aquest gas situat en qualsevol part del cúmul, tingués antimatèria, ens mostraria una anihilació entre la matèria i l’antimatèria, acompanyada per la presència de raigs gamma.

La quantitat observada de raigs X des del Chandra i la no detecció de raigs gamma, per part del Compton Gamma Ray Observatory, indiquen una fracció d’antimatèria que és de tres parts per milió. A més, les simulacions que s’han fet d’aquest cúmul, exclouen aquestes quantitats tant poc significatives d’antimatèria. Si més no, durant els últims 65 milions d’anys, el període on és creu que encara estaven separats els dos cúmuls de galàxies.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.