Noves imatges dels canvis estacionals a Urà.

Amb una òrbita de 84 anys al voltant del Sol, els científics no tenen gaires oportunitats d’observar els canvis d’estacions a Urà, un planeta situat 19 vegades més lluny, que ho esta la Terra del Sol.

Però quan l’any 2007, el planeta va arribar a l’equinocci, la llum del Sol podia arribar directament al seu equador. D’aquesta manera la poca llum que arribava és podia repartir uniformement sobre els seus dos hemisferis, el nord i el sud, oferint d’aquesta manera la millor oportunitat d’investigar la dinàmica estacional en aquest anellat planeta.

Durant la reunió de l’American Society Division for Planetary Sciences, del passat dia 13 d’octubre a Ithaca (Nova York), l’equip científic de la Universitat de Wisconsin-Madison, dirigit per en Lawrence Sromovsky, va compartir els descobriments fets amb el telescopi Keck II.

“La darrera vegada que va succeir aixòp, no hi havia cap instrument que pogués observar en detall al planeta”, comenta en Sromovsky. “Ara podem observar la seva evolució”.

Les millores en la nova tecnologia d’òptica adaptativa, instal·lada en el telescopi Keck II, està oferint uns detalls als investigadors sobre l’atmosfera d’Urà, que ajuda a entendre millor aquests canvis estacionals.

El setè planeta en distància al Sol i primer en ser descobert amb l’ajut d’un telescopi, és caracteritza per un sistema d’anells  i una atmosfera blava verdosa, composta per hidrogen, heli i metà. A més d’un estrany núvol, que forma part de la seva atmosfera.

Els canvis estacionals en la Terra, venen influenciats per la relació de l’orientació del eix de rotació del planeta, que és d’uns 23,5º.

“En el cas d’Urà, els dos hemisferis estan escalfats per la llum solar a l’equinocci, amb una atmosfera que no és simètrica i alhora freda”, segons comenta en Sromovsky.

Urà esta fred perquè rep molt poca energia de la llum solar, amb unes temperatures atmosfèriques que poden arribar als 360º F. El planeta li fa falta una font de calor interna, cal tenir present que rep una escalfor comparable a 400 vegades menys que la que arriba a la Terra.

Les dades del Keck II, ens mostren els canvis de brillantor de les bandes dels núvols dels hemisferis nord i sud, a més de l’estructura nuvolosa visible des de fa molt de temps.

ura1.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari