S’observa el parpelleig d’un forat negre.

El VLT de l’ESO al Paranal i el satèl·lit Rossi XTE, han unit les forces per tal de fer una observació conjunta d’una colossal font d’energia que flueix dels nuclis d’uns forats negres. Els astrònoms han fet un mapa que mostra les variacions de la llum visible i que coincideix amb les variacions en raigs X, en una breu escala de temps. Això demostraria que els camps magnètics tenen un paper molt important en la manera que els forats negres s’empassen la matèria.

Igual que la tremolosa llum d’una espelma, la llum que prové del voltant d’un forat negre no és constant, parpelleja, espurneja i resplendeix. “El ràpid parpelleig de la llum d’un forat negre, s’observa normalment en les longituds d’ona de raigs X”, comenta en Poshak Gandhi, responsable internacional d’aquesta recerca. “Aquest nou estudi, és un dels pocs que s’ha fet fins ara i que explora les ràpides variacions en llum visible, i el que el fa encara més important, com les fluctuacions d’aquesta llum, és relacionen amb les de raigs X”.

Les observacions varen estudiar les pampallugues dels forats negres simultàniament amb dos instruments diferents, l’un a la Terra i l’altre a l’espai. Les dades en raigs X varen estar recollides amb el Rossi X-ray Timing Explorer de la NASA. Mentre que per la observació en llum visible, és va utilitzar la càmera d’alta velocitat ULTRACAM, un instrument del Very Large Telescope de l’ESO, que pot arribar ha enregistrar fins a 20 imatges per segon. “Aquestes són les observacions més ràpides d’un forat negre obtingudes amb un telescopi tant gran”, comenta en Vik Dhillon, que junt amb Tom Marsh, són els responsables de la càmera.

Amb sorpresa, els astrònoms varen descobrir que les fluctuacions en llum visible, eren més ràpides que les observades en raigs X. A més, és va descobrir que les variacions en llum visible i raig s X no eren simultànies, si no que seguien un patró repetit i especial: just abans d’un resplendor en raigs X la llum visible disminueix, i tot seguit torna a sorgir amb brillant resplendor, durant una ínfima fracció de segon, abans de tornar a disminuir ràpidament.

En aquesta representació artística, és poden observar els forats negres estudiats. Aquests objectes estant designats com, Swift J1753.50127 i GX 339-4, contenen cadascun un forat negre i una estrella normal separats, per tant sols uns quants milions de quilòmetres. Això és menys del 10 per cent de la distància entre Mercuri i el Sol. El període orbital de Swift J1753.5-0127, és de tant sols 3,2 hores, el més ràpid observat fins ara. El període orbital de GX 339-4, és d’aproximadament 1,7 dies.

j175350127.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari