La NASA observa que el Sol no és una esfera perfecta.

Uns científics que han utilitzat les dades del satèl·lit RHESSI de la NASA, han mesurat la rodonesa del Sol, amb una precisió sense precedents. Detectant que no és una esfera perfecta. Durant els anys d’activitat solar, ha desenvolupat una prima “pell de meló” que augmenta la seva forma aparentment aplanada: el radi equatorial del Sol, és una mica més gran que el seu radi polar, Aquests resultats, han estat publicats en la 2ª edició del mes d’octubre de la revista Science Express.

“El Sol és l’objecte més gran i llis del Sistema Solar, amb un nivell de finesa del 0,001 %, degut a la seva extrema força de gravetat”, segons comenta el coautor d’aquest estudi, en Hugh Hudson de la UC de Berkeley. “Mesurar la seva forma exacta, no és una tasca fàcil”.

L’equip de recerca a compilat les dades del Reuven Ramaty High-Energy Solar Spectroscopy Imager (RHESSI), un telescopi espacial de raigs gamma i X, llançat a l’espai l’any 2002, per tal d’estudiar les flamarades solars. Tot i que la missió principal del RHESSI, no era la de mesurar la seva forma esfèrica, ha resultat ideal per aquest propòsit. El RHESSI observa el disc solar a través d’una estreta escletxa a raó de 15 rpm. La ràpida rotació d’aquest satèl·lit (necessària per observar amb detall les flamarades solars), ha fet possible als investigadors la observació del Sol, amb un errors sistemàtics menors dels que s’havien observat fins ara. Aquesta tècnica, és especialment sensible a petites diferències d’aplanament en el radi polar i en menor mesura en el radi equatorial.

“Hem observat que la superfície solar, té una estructura aproximada a unes brillants carenes arreglerades, com la pell d’un meló, però molt més suau”, comenta en Hugh Hudson. Durant les fases de màxima activitat solar, aquestes estructures emergeixen al voltant de l’equador del Sol, engreixant la “cintura solar”. En el moment dels càlculs del RHESSI l’any 2004, les estructures solars augmentaven el radi equatorial aparent, en un angle de 10,77 mil·lisegons d’arc, amb un marge d’error de més o menys 0,44. El que seria el mateix que observar a simple vista l’amplada d’un cabell humà, des d’una distància de prop de dos quilòmetres.

Imatge del Sol, presa per l’astrònom amateur Gary Palmer, el juliol de 2005 amb un filtre violeta de Calci-K.

rhessi.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari


Moved Permanently

The document has moved here.

301 Moved Permanently
Apache/2.4.29 (Ubuntu) Server at www.zak.co.il Port 80