Les estrelles polsants o que bateguen, permeten una major precisió alhora de calcular la rotació de la nostra galàxia. Els nous càlculs, molt més precisos han mostrat que la rotació de la Via Làctia, és molt més senzilla del que s’havia pensat fins ara. Aquest notable descobriment, s’ha fet amb el instrument HARPS de l’ESO, el qual mostra una “caiguda” molt discutida en la brillantor de les estrelles Cefeides, el qual podria ser una propietat intrínseca d’aquestes estrelles.

El resultat d’aquesta recerca, obtinguda per un grup d’astrofísics dirigits per en Nicolas Nardetto, apareixerà recentment en la revista Astronomy & Astrophysics.

Des de la descoberta d’Henrietta Leavitt l’any 1912, on va observar les propietats úniques d’aquesta classe brillant d’estrelles, que bateguen i és coneixen amb el nom de Cefeides, s’ha utilitzat com a mesurador de la distancia. Combinant aquests càlculs de velocitat, les propietats de les Cefeides, també ajuden en les investigacions sobre com gira la nostra glàxia, la Via  Làctia.

“El moviment de les Cefeides en la Via Làctia, esta confonent hi ha portat un cert desacord entre els investigadors”, comenta en Nicolas Nardetto, “Si es té en compte les Cefeides, per calcular la rotació de les galàxies, semblen “caure” una mitjana de 2 quilòmetres per segon”.

Aquest és un debat que s’ha desencadenat durant algunes dècades, pel que fa al fenomen de si és relaciona el moviment real de les Cefeides i conseqüentment, amb un patró que complicava la rotaci´´o de la nostra galàxia, o bé si això era el resultat d’uns efectes situats en les atmosferes d’aquestes estrelles.

Nardetto i els seus companys, han observat vuit Cefeides, amb l’espectrògraf d’alta precisió HARPS, situat en el telescopi de 3,6 metres de diàmetre de la Silla, situat a 2.400 metres d’alçada en les muntanyes del desert d’Atacama, a Xile. HARPS, el Cercador d’Alta Presició de Velocitat Radial Planetària, és el “caçador” més reeixit de planetes extrasolars, però també és pot utilitzar en altres casos complicats, on la seva habilitat per determinar velocitats radials és d’una gran utilitat. “Les nostres observacions, mostren que aquest moviment aparent cap a nosaltres, prové d’una propietat intrínseca de les Cefeides”, comenta en Nardetto.

Els astrònoms han detectat que les desviacions en la velocitat mesurada en les Cefeides, estaven connectades amb els elements químics de les atmosferes de les mateixes Cefeides. Segons en Nardetto, “Aquest resultat, si es generalitza amb totes les Cefeides, implicarà que la rotació de la Via Làctia, serà molt més senzilla del que ens pensàvem fins ara i naturalment simètrica sobre el seu eix”.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.