Durant dècades, els astrònoms han tingut que imaginar-se com era la nostra galàxia, la Via Làctia; ja que el fet d’estar dins d’ella, no la podem observar-la sencera.

Ara, amb les noves imatges del Telescopi Espacial Spitzer de la NASA, estan ajudant a entendre la verdadera estructura de la Via Làctia, mostrant que té dos grans braços d’estrelles, enlloc dels quatre que fins ara creiem.

“El Spitzer ens ha proporcionat un punt de partida per replantejar-nos l’estructura de la Via Làctia”, comenta en Robert Benjamin de la Universitat de Wisconsin, que va presentar aquest nou resultat en una conferència de premsa, durant la reunió de la Societat Astronòmica Americana, el qual va comentar també, “continuarem revisant la nostra concepció de la Via Làctia, de la mateixa manera que els primers exploradors navegants, van tenir que revisar els seus mapes”.

Des dels anys 1950, els astrònoms han fet mapes de la Via Làctia. Els primers models varen estar basats, en observacions de ràdio, on s’observava el gas de la galàxia, de tal manera que suggerien una estructura formada per quatre braços de formació estel·lar, anomenats: Norma, Escut-Centaure, Sagitari i Perseus. A més dels braços, hi ha bandes de gas i pols en la part central de la galàxia. El nostre Sol, està situat dins un petit braç, anomenat braç d’Orió, localitzat entre els braços de Sagitari i Perseus.

L’equip de científics, disposa ara de noves imatges del Spitzer on es mostra la franja extensa de la Via Làctia, que s’estén 130º al llarg del cel i 1º per sobre i sota del pla de la galàxia. Aquest extens mosaic combina unes 800.000 fotografies amb 110 milions d’estrelles aproximadament.

Benjamin, va desenvolupar un software que conta les estrelles, mesurant les densitatss estel·lars. Quan l’equip de recerca, va contar les estrelles en direcció del braç d’Escut-Centaure, s’adonaren d’un increment en el seu número, com es podia suposar d’un braç espiral. Però, quan miraren en la direcció on esperaven observar els braços de Sagitari i Norma, no hi havia la mateixa relació en el nombre d’estrelles. El quart braç de Perseus, saprima entre la regió exterior de lagalàxia, de manera que no pot ser observat pel Spitzer.

Aquests descobriments, posen en evidència que la Via Làctia té dos grans braços espirals, una estructura comú en les galàxies barrades. Aquests grans braços, els del Escut-Centaure i Perseus, tenen unes densitats més grans, tan d’estrelles joves i brillants, com de velles i gegants vermelles. Els dos braços menors, Sagitari i Norma, estan carregats de gas i estrelles joves.

Encara que els braços de la galàxia apareixen en una estructura intacta, les estrelles estan en constant moviment cap en fora i dins de la Via Làctia. El nostre Sol, podria haver habitat alguna vegada en algun braç diferent, ja que és va formar fa uns 4.000 milions d’anys i d’ençà llavors, ha viatjat al voltant de la galàxia 16 vegades.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.