Descobriments sorprenents en fer el mapa de la Via Làctia.

Fer un mapa de la Terra, avui dia és relativament fàcil a partir de les fotografies aèries o examinant detalladament el terreny a partir de diferents sectors. En canvi, fer un mapa de la nostra galàxia, la Via Làctia, és un gran desifiament. Les distàncies són massa grans per poder-les recòrrer i l’observació en conjunt de tota la galàxia, està fora del nostre abast.

Situar el nostre planeta dins de la nostra galàxia, és com pensar que una sardina situada a 500 quilòmetres de la costa, pogués imaginar-se la forma i dimensions de l’oceà Pacífic. Per els astrònoms, la visió que poden tenir s’obscureix al voltant dels 6.000 anys llum, degut a la pols que tapa la llum visible.

Ara amb les mesures del Very Long Baseline Array (VLBA), depenent de la8Fundació Nacional de la Ciència dels Estats Units, han ajudat a poder observar l’estructura de la Via Làctia, així com dels moviments de les estrelles joves.

Les primeres mesures, han donar una primera sorpresa: les estrelles que és mostren el el mapa, orbiten més lentament del esperat i viatgen serpentejant amb uns camins ovalats al voltant del centre galàctic.

Mark Reid, astrònom del Smithsonian Center for Astrophysics, especula que l’acceleració dels braços de la nostra galàxia espiral, ve d’un fenomen anomenat “densitat d’ona”, que el podríem representar com un embús astrònomic. De la mateixa manera que els cotxes en circular per la carretera, és troben un camió i alenteixen la seva velocitat, els núvols de gas que formen un braç espiral, s’ajunten un amb l’altre fins a reduir la seva velocitat. Aquesta circumstància, també comprimeix el naixement de les joves i calentes estrelles, que Reid ha estudiat.

Aquesta disminució del moviment, alenteix el moviment angular, canviant les òrbites de les estrelles en el seu viatge el·líptic.

Reid ha utilitzat el VLBA, per mesurar la paral·laxi, o canvi aparent en la posició de la Terra en la seva òrbita al voltant del Sol, a través de màsers i regions estel·lars. D’aquesta manera s’ha pogut aplicar la geometria bàsica, per calcular les distàncies amb una alta precisió. També s’ha pogut observar el moviment d’aquests màsers, situant-los en una regió plana del cel. Combinant totes aquestes dades, s’ha pogut situar cada objecte en una representació 3-D.

mapa-via-lactia.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 Comentari fins ara

  1. » INDEX 2008 Juliol 30, 2008 5:29 pm

    […] 8 Juny 2008. Descobriments sorprenents en el mapa de la Via Làctia.  […]

Deixa un comentari