Urà vist de costat.

Aquesta imatge del planeta Urà (situat a unes 20 Unitats Astronòmiques de la Terra), s’ha obtingut amb el Very Large Telescope Observatory de l’ESO, utilitzant el sistema d’òptica adaptativa NAOS, així com el sistema d’infraroig proper CONICA per capturar imatges d’alt contrast, d’aquest planeta gegant amb el seu sistema de satèl·lits i anells, durant el seu equinocci de 2008.

Cada 42 anys els anells i satèl·lits ens ofereixen una visió única, en creuar l’òrbita del Sol, i podent-los observar de costat. D’aquesta manera, podem observar les regions més dèbils i fosques dels anells, així com també els satèl·lits més petits, que d’altra manera no és podrien observar.

La imatge superior s’aconseguit amb una petita exposició (per tal d’observar els satèl·lits, sense el seu moviment propi de translació entorn al planeta), obtinguda amb un filtre de 2,2 microns de la banda K. L’ample de banda d’aquest filtre, coincideix amb les bandes d’absorció del metà, que està present en l’atmosfera d’Urà i augmenta la brillantor d’aquest. Gràcies a aquesta tècnica, podem observar els dèbils anells i els petits satèl·lits, que d’altra manera restarien invisibles, degut al resplendor del planeta.

Els punts brillants al costat d’Urà, són Miranda d’uns 470 quilòmetres i Ariel de 1.100 quilòmetres aproximadament. Dos satèl·lits molt més petits, a l’esquerra del planeta, són: Puck d’uns 150 quilòmetres i Portia de 100 quilòmetres aproximadament, aquest últim al límit del anell.

També podeu observar una interessant animació del moviment d’aquests satèl·lits, en un interval de dues hores.

uranus-pom.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari