Les Galàxies de les Antenes, estan entre les galàxies en fusió més properes a nosaltres. Les dues galàxies també conegudes com NGC 4038 i NGC 4039, varen començar a interaccionar fa uns quants centenars de milions d’anys, creant una de les visions més impressionats en el cel nocturn. Estan considerades entre els científics com l’arquetipus del model d’evolució de galàxies.

Un grup internacional de científics dirigits per Ivo Saviane del Observatori Astronòmic Europeu del Sud, han utilitzat la Càmera de Recerca Avançada i la Càmera Planetària de Gram Camp 2 del Hubble, per observar les estrelles individuals produïdes per la colossals col·lisió còsmica de les Galàxies de les Antenes. Arribant a unes conclusions interessants i sorprenents. Mesurant els colors i brillantors d’estrelles gegants vermelles, presents en aquestes galàxies, varen observar que estan molt més properes del que prèviament s’havia pensat: 45 milions d’anys llum, enlloc dels 65 milions d’anys llum que és creia fins ara.

L’equip de recerca, va observar una regió exterior de la galàxia, on hi ha poca força de marea, en contra de les regions centrals. Aquesta cua consta de material llançat de les mateixes galàxies en col·lisió. Els científics, necessitaven observar regions amb estrelles gegants vermelles més velles, per tal d’obtenir una distància més acurada. És coneix que les gegants vermelles, arriben a una brillantor estàndard, que és pot utilitzar com a referent per mesurar la seva distància. El mètode és coneix com, “punta de la branca de la gegant vermella” (TRGB).

La proximitat del sistema de les Antenes, significa que aquesta fusió de galàxies, sigui de les més ben estudiades del cel, amb unes dades d’observacions comparables a les prediccions dels models teòrics. Saviane comenta que, “tots els models que pretenen explicar les evolucions de les galàxies, han de ser capaços d’explicar les observacions de les Galàxies de les Antenes, de la mateixa manera que s’han d’ajustar a les propietats observades en el Sol. Els models més acurats, exigeixen uns paràmetres de fusió correctes, i d’aquests, la distància és el més essencial”.

La distància prèvia de les Galàxies de les Antenes, estava al voltant dels 65 milions d’anys llum, encara que s’havien plantejat valors tan alts com 100 milions d’anys llum. El nostre Sol, està a només 8 minuts llum, així que les Galàxies de les Antenes, és poden considerar bastant distants, si no fos que coneixem galàxies situades a més de 10.000 milions d’anys llum, així doncs podem considerar a les Galàxies de les Antenes, com les nostres veïnes.

La distància més gran, exigia que els astrònoms invoquessin algunes característiques físiques bastant excepcionals, per explicar certes condicions d’aquest sistema: proporció de formació este·lar molt alta, regions d’estrelles supermassives, fonts de radiació X ultralluminoses, etc. La distància més petita, fa menys extremes les necessitats físiques per explicar certs fenòmens observats. Per exemple, amb la distància més propera, fa que la mida de les regions d’estrelles en formació, com a conseqüència de la fusió, estan més d’acord amb les regions observades amb d’altres galàxies en fusió situades a la mateixa distància.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.