El dia 5 d’abril, en Sebastien Bouquillon (SYRTE/Observatori de Paris), Ricky Smart (INAF/OATo de Torí) i Alexandre Andrei (Observatorio Nacional de Rio de janeiro), utilitzant el telescopi de 2,2, metres de diàmetre del Observatori Europeu del Sud situat a la Silla, varen enregistrar en unes fotografies al satèl·lit Wilkinson Microwave Anisotropy Probe (WMAP) de la NASA, que és troba a una distància aproximada de 1,5 milions de quilòmetres de la Terra. Encara que sorprenent, aquestes fotos formen part del projecte de la missió Gaia de l’ESA.

El criteri d’aquest estudi previ, és la de comprovar la correcta avaluació científica dels càlculs de posició del Gaia, en concret de la velocitat absoluta de la sonda respecte al baricentre del Sistema Solar, que ha de ser d’uns 2,5 mm/sec, amb un marge d’error d’una part entre 10 milions, així com de la seva posició de 150 metres, amb un marge d’error d’una part entre mil milions. Esta clar, que aquesta precisió, no pot ser assumida per qualsevol satèl·lit que utilitza les seves pròpies senyals de ràdio.

Tanmateix, si utilitzem la llum solar reflectida en el propi vechicle espacial, és pot mesurar la seva posició a l’espai. El satèl·lit Gaia, se’ns mostrarà amb una senyal molt dèbil, traslladant-se entre el fons estel·lar. Aquest moviment, estarà controlat des de la Terra, durant el període de la missió entre els anys 2012-2017.

El WMAP de la NASA, està situat en el punt Lagrange L2, aproximadament a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra, igual que ho estarà el Gaia de l’ESA. Tan el WMAP, com el Gaia disposen d’un material aïllant que reflexa la llum solar (en el cas del Gaia d’uns 11 metres de diàmetre). Amb aquests paràmetres, el WMAP té una brillantor aproximada de 1,5 a 2 magnituds més dèbils que el Gaia. Encara que aquesta diferència de brillantor, encara presenta alguns dubtes.

La imatge ens mostra un fons estel·lar amb el WMAP de fons. Tres imatges preses en intervals d’uns quants minuts, es varen sumar per formar aquesta imatge composta. Per augmetar el contrast, es va pintar en tres colors diferents les seves posicions. A més del WMAP i el fons estel·lar, també podem observar una dèbil i borrosa galàxia en el centre de la imatge.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.