Els científics identifiquen un forat negre lleuger.

Utilitzant una nova tècnica, dos científics de la NASA han identificat el forat negre més lleuger dels que s’han observat fins ara. Amb una massa de només 3,8 vegades la del Sol, i un diàmetre d’uns 25 quilòmetres, és troba en el límit d’aquests objectes, segons indiquen les teories.

“Aquest forat negre, està fregant realment els límits. Durant molts anys, els astrònoms han volgut saber quina podia ser la mida més petita d’un forat negre, i aquest ens pot donar la resposta”, comenta en Nikolai Shaposhnikov, membre del Goddard Space Flight Center de la NASA.

Aquest minúscul forat negre, que s’anomena XTE J1650-500, resideix dins d’un sistema binari, a la nostra galàxia, la Via Làctia. Va ser descobert pel satèl·lit Rossi X-ray Timing Explorer (RXTE) l’any 2001. De fet, els astrònoms s’adonaren enseguida de l’existència d’una estrella normal i un forat negre, relativament lleuger. Però fins ara, encara no s’havia mesurat amb precisió la seva massa.

El mètode utilitzat per l’equip de Shaposhnikov, mesura la relació entre els forats negres i la part interior dels seus discs circumdants, on el gas l’envolta en forma espiral cap endins del mateix forat negre. Quan exixteix una alta densitat d’aquest gas, s’escalfa emetent un torrent de raigs X. La intensitat d’aquests raigs X, varien dins d’un patró que es repeteix durant un interval regular. Aquest senyal, s’anomena, oscil·lació quasi-periòdica, o QPO.

Els astrònoms, han sospitat durant molt de temps que la freqüència d’un QPO, depèn de la massa del forat negre. De tal manera, que els forats negres que augmenten la seva massa, alhora empenyen la zona de congestió, més lluny, així com les oscil·lacions QPO.

Aplicant aquest mètode, l’equip de recerca a calculat, que XTE J1650-500, conté una massa equivalent a 3,8 sols, amb un marge d’error de la meitat de la massa solar. Aquest valor, està per sota del forat negre amb la menor massa coneguda, que fins ara era, GRO 1655-40, amb una massa de 6,3 vegades la del Sol aproximadament.

Els astrònoms, pensen que el límit entre els forats negres i les estrelles de neutrons, està entre 1,7 i 2,7 masses solars. Saber quina és la línia divisòria, és important per explicar el comportament d’aquests astres.

j1650-500.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari