La recerca de la llum còsmica, ens ensenya les galàxies “perdudes”.

En els límits del nostre Univers, existeixen milions de galàxies, les quals s’observen dèbilment degut a les seves distàncies. Encara que algunes, és poden observar gràcies a les seves enormes explosions còsmiques. Els hipersensibles ulls infrarojos del telescopi espacial Spitzer, poden arribar a observar aquests objectes distants.

Situades a uns 12.500 milions d’anys llum aproximadament de la Terra, es poden observar unes galàxies tal com eren quan l’Univers tan sols tenia uns mil milions d’anys d’edat. Els astrònoms a través del Spitzer, poden observar, i fins i tot “pesar”, moltes d’aquestes galàxies invisibles al ull humà.

“Uns quants milers de milions després del Big Bang, un 90% de les estrelles que neixen, ho fan en aquest tipus de dèbils galàxies. Identificar aquest tipus de població estel·lar, ens spot ajudar a conèixer on es formaven les primeres estrelles del Univers”, comenta el Dr. Ranga Ram Chary, investigador del Spitzer Science Center, de Pasadena.

Els astrònoms, han pogut localitzar aquest tipus de galàxies, gràcies al resplendor d’unes enormes explosions anomenades, “explosions de raigs gamma”, situades en aquestes dèbils i distants galàxies. Sospiten que aquestes explosions de raigs gamma, apareixen en la mort d’una estrella massiva, i la conseqüent evolució en un forat negre.

Aquestes explosions de raigs gamma, són esdeveniments fugaços, ja que poden variar entre una fracció de segon, a uns quans minuts. Això, no es prou temps perquè els astrònoms, puguin identificar directament la seva font. Encara que, mentre la llum gamma s’esvaeix, un resplendor persiteix i és pot observar en unes altres longituds d’ona. De fet, l’equip del Dr. Chary, utilitza telescopis a la Terra, per seguir aquest resplendor infraroig d’alguns esdeveniments, situats en aquestes galàxies fosques, durant molt de temps després de les explosions inicials.

Aquest resplendor, es el resultat de la col·lisió d’electrons energètics, que envolten els camps magnètics i col·lideixen amb el gas circumdant de l’estrella moribunda. Una vegada localitzades les seves coordenades, el telescopi Spitzer pot enregistrar la dèbil galàxia.

Segons comenta el Dr. Chary, la quantitat de la llum emesa, podria servir per pesar les galàxies, comparant-les amb d’altres que veiem de més a prop. “Entendre la massa i la composició química de les primeres galàxies del nostre Univers, ens dóna una millor idea de com el gas, la pols i els metalls (el material que composa el nostre Sistema Solar), ha anat modificant la història del nostre Univers”.

En la imatge podem observar la galàxia M-82, la qual està sofrint una formació intensa d’estrelles, alhora que explosions d’estrelles massives, escampen el gas i metalls fora de la galàxia.

m-82.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari

The document has moved here.


Apache/2.4.29 (Ubuntu) Server at www.zak.co.il Port 80
301 Moved Permanently

Moved Permanently