El Spitzer, observa els diamants del espai.

Els diamants que poden ser força rars a la Terra, són sorprenentment comuns a l’espai. Si més no, això és el que han observat els “supersensibles ulls infrarojos” del telescopi espacial Spitzer de la NASA.

Utilitzant simulacions informàtiques, els investigadors han desenvolupat una estratègia per descobrir aquests diamants a l’espai, d’unes dimensions equivalenta a un nanòmetre (una mil mil·lionèsima de metre). Aquestes gemmes són aproximadament 25.000 vegades més petites que un gra de sorra, massa petites per posar-la en un anell de prometatge!. Però els astrònoms creuen que aquestes partícules minúscules podrien proporcionar informació valuosa a les molècules amb molta concentració de carboni, la base de la vida a la Terra.

Els científics varen començar a reflexionar seriosament sobre aquesta presència de diamants a l’espai, en la dècade de 1980, quan observaven en els estudis dels  meteorits que arribaven a la Terra, diamants d’una grandària de nanòmetres.

Els astrònoms varen determinar que un 3 per cent de tot el carboni trobat en meteorits, venia en forma de “nanodiamants”. Si els meteorits són un reflex del contingut de la pols de l’espai exterior, els càlculs ens mostren que només un gram de pols i gas en un núvol còsmic, podria contenir tan com 10.000 bilions de nanodiamants.

“La pregunta que sempre se’ns fa és, si els nanodiamants són tan abundants a l’espai, per què no els hem vist abans?”. Comenta en Charles Bauschlider del Ames Research Center. “La veritat és que no sabíem prou de les propietats infraroges i electròniques d’aquests diamants com per detectar la seva empremta digitalment”.

Per resoldre aquest dilema, Bauschilder i el seu equip,en utilitzat un programa informàtic per simular les condicions del medi interestel·lar (l’espai situat entre les estrelles), omplert de nanodiamants. Varen adonar-se que aquests diamants espacials, brillen intensament en gammes de llum infraroges de 3,4 a 3,5 microns i, entre 6 a 10 microns; regió del espectre on el Spitzer és especialment sensible.

Els astrònoms haurien de ser capaços de veure aquests diamants celestes, buscant les seves “empremtes digitals infraroges”. Quan la llum d’una estrella pròxima elimina una molècula, els seus lligams s’estenen, és torcen i dobleguen, emeten un color distintiu de llum infraroja. Semblant a la llum blanca en travessar un prisma, i reflectint l’arcs de Sant Martí. Així doncs l’espectròmetre infraroig del Spitzer, divideix la llum infraroja, permeten als científics observar les traces de cada molècula individualment.

els-diamants-del-spitzer.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 Comentari fins ara

  1. » INDEX 2008 Març 30, 2008 6:35 pm

    […] 3 Març 2008. El Spitzer, observa els diamants de l’espai.   […]

Deixa un comentari

Apache/2.4.29 (Ubuntu) Server at www.zak.co.il Port 80

Moved Permanently

301 Moved Permanently

The document has moved here.