Aprofitant la presència d’ecos lluminosos, un equip d’astrònoms han utilitzat un telescopi de l’ESO, per mesurar amb un nivell de precisió d’un 1%, la distància d’una Cefeida (una classe d’estrelles variables, que constitueixen un patró, en la mesura de distàncies còsmiques).

“Els nostres càlculs, fets amb el New Technology Telescope de l’ESO a la Silla, ens permeten obtenir la distància més acurada en una Cefeida fins ara”, comenta en Pierre Kervella, resposanble d’aquesta investigació.

Les Cefeides, són estrelles polsants, que s’han utilitzat com indicadors de la distància des de fa gairebé 100 anys. El nou sistema de càlcul de distàncies, és purament geomètric i no depen d’hipòtesis sobre la fisica de les mateixes estrelles.

RS Pupis, varia de brillantor en un factor de cinc, cada 41,4 dies. És 10 vegades més massiva que el nostre Sol, 200 vegades més gran i unes 15.000 vegades més lluminosa.

Les raons de la lluminositat en aquesta estrella, poden ser degudes a la presència d’una nebulosa, que permet als astrònoms observar els ecos i que serviran per mesurar la distància de l’estrella.

Aquests retards s’anomenen “ecos de llum”, per analogia amb l’eco més tradicional, que el sentim quan un so, ens retorna amb un cert retard, com per exemple en el fons d’un pou.

Controlant l’evolució de la brillantor d’aquests ecos en una nebulosa, els astrònoms poden obtenir la seva distància mesurant el temps, i multiplicant-lo per la velocitat de la llum (300.000 quilòmetres per segon). Sabent aquesta distància i la separació aparent entre l’estrella i els ecos, una computadora pot determinar la distància de RS Pupis.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.