Podem observar un anàlisi detallat de dues tempestes, que varen succeir el març de l’any 2007, en el planeta Júpiter i que poden indicar que l’origen de la calor interna juga una paper significatiu, generant les pertorbacions atmosfèriques.

Entendre aquests fenòmens és important per la meteorologia de la Terra, on les tempestes estan presents per tot el planeta, així com les corrents en jet, que dominen la circulació atmosfèrica.

Júpiter és un laboratori natural, on els científics estudien la natura i interacció dels intensos jets i de la seva complexa atmosfera.

Un equip internacional coordinat per Agustin Sánchez-Lavega de la Universitat del País Basc, va presentar els seus descobriments el passat dia 24 de gener en la revista Nature.

Aquest equip controlava la nova erupció d’aquest núvol, amb els intruments d’alta resolució del Hubble, el Infared Telescope Facility situat a Hawaii i diferents telescopis de les Illes Canàries (Espanya). Així mateix una xarxa de telescopis més petits al voltant del món, també van donar suport a aquestes observacions.

Segons els anàlisis, els brillants plomalls eren sistemes de tempestes provocats per uns profunds núvols d’aigua en l’atmosfera de Júpiter, que és movien cap a dalt , injectant d’aquesta manera una mescla fresca de gel i d’amoníac, a uns 20 quilòmetres aproximadament per sobre dels núvols visibles. Aquestes tempestes, és mouen a una veloicitat aproximada de 600 quilòmetres per hora.

Els models de pertorbacions, indiquen que aquesta corrent en jet, s’enfondeix més de 100 quilòmetres per sota dels núvols que absorveixen la llum solar.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.