El satèl·lit Integral ens mostra el núvol gegant d’antimatèria.

Després de quatre anys d’observacions, el satèl·lit europeu Integral pot haver resolt un dels misteris més grans de la nostra galàxia, la Via Làctia: l’origen d’un gegantí núvol de partícules d’antimatèria que envolta el centre galàctic.

Les partícules d’antimatèria són similars a les partícules normals, però amb carrega elèctrica oposada. Per exemple, el tipus de partícules responsables de la electricitat es coneixen com electrons, que tenen una càrrega negativa. Els seus homòlges d’antimatèria, és coneixen com a positrons. Els positrons són idèntics en totes les característiques amb els electrons, amb l’excepció que tenen la carrega elèctrica positiva.

Quan una particula com un electró, es troba amb una partícula d’antimatèria positró, les dues partícules es destrueixen una amb l’altre. L’energia d’aquesta anihilació de matèria amb antimatèria, es transforma en raigs gamma.

Durant els anys 1970, els detectors de raig gamma enlairats en globus, varen descobrir aquest enorme núvol al voltant del centre galàctic. Aquest núvol emet en diferetns tipus de raigs gamma, que és produeixen a partir de l’anihilació dels electrons amb els positrons. El núvol té unes dimensions aproximades de 10.000 anys llum i, brilla amb l’energia d’uns 10.000 sols aproximadament. 

La descoberta d’aquest núvol plantejava la pregunta: d’on ve aquesta antimatèria?. Normalment les partícules d’antimatèria com els positrons, són extremadament rars a l’espai exterior, així doncs algun procés ha d’haver creat els positrons a prop del centre de la nostra galàxia.

Gràcies al saltèl·lit Integral, els astrònoms poden tenir una resposta. Aquest satèl·lit, ha descobert que el núvol d’antimatèria no es centra perfectament en el nucli galàctic. El núvol és més llarg en el costat occidental, que en el oriental.

El Integral, també a detectat que certs tipus d’estrelles de sistemes binaris, es distribueixen en la mateixa direcció. Aquestes binaries consten de dues estrelles: una estrella normal i, l’altre que és el romanent d’una estrella que ha explotat. Aquests romanents s’anomenen estrelles de neutrons, o forats negres. Els forats negres i les estrelles de neutrons els fan protagonistes d’aquest sistema binari, agafant el gas del seu company, que al caure ràpidament, s’escalfa i emet raigs X. Per aquesta raó, aquests sistemes binaris, també és coneixen com a sistemes binaris de raigs X.

Segons comenta en Georg Weidenspointer del Institut Max Planck de Física Extraterrestre d’Alemanya, “les primeres estimacions, suggereixen que al voltant de la meitat de tota l’antimatèria esta venint de les binaries de raig X”.

Aquesta imatege, es un recull de les dades del satèl·lit Integral de l’ESA, on es detecten els raigs gamma amb la brillantor de 511 keV. El mapa ens mostra, en el mig el centre galàctic.

antimateria-via-lactia.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 Comentari fins ara

  1. » INDEX 2008 Abril 26, 2008 12:15 pm

    […] 28 Gener 2008. El satèl·lit Integral ens mostra un núvol gegant d’antimatèria.   […]

Deixa un comentari