WordPress database error: [Incorrect DATETIME value: '0000-00-00 00:00:00']
SELECT DISTINCT YEAR(post_date) AS `year`, MONTH(post_date) AS `month`, count(ID) as posts FROM wp_posts WHERE post_date < '2024-03-19 05:54:13' AND post_date != '0000-00-00 00:00:00' AND post_status = 'publish' GROUP BY YEAR(post_date), MONTH(post_date) ORDER BY post_date DESC

Arxiu per Abril, 2020

El misteri del cràter

La Mariner 10, va ser la última sonda del programa Mariner. Va sobrevolar els planetes Venus i Mercuri. 

Amb els instruments que portava a bord, la Mariner 10  va fer importants estudis de l’atmosfera de Venus, així com cartografiar quasi bé la meitat del planeta Mercuri.

1_z7bm-ydm9t6jgnkamtqxvw.jpg

Aquell mateix any, la Unió Astronòmica Internacional, va fer alguns canvis en les nomenclatures d’alguns objectes del Sistema Solar.

En concret, va eliminar el nom d’un important astrònom d’un cràter de la Lluna, i a canvi  el va posar en un cràter d’uns 130 quilòmetres de diàmetre situat en el planeta Mart.

usgs-mars-mc-16-memnoniaregion-mola-5.jpg

Sabeu, el nom d’aquest conegut astrònom?


No hi ha comentaris

Sobrevolant les llunes de Saturn amb la sonda Cassini

Durant els últims acostaments de la sonda Cassini , s’ha pogut acostar prou, com per observar unes mini-llunes situades en diferents anells  del planeta Saturn.

Aquests petits satèl·lits són, Pan i Daphnis situats a l’anell A, Pandora situat a l’anell F i Epimetheus que està situat dins d’un lleuger material que produeix el propi satèl·lit Enceladus.

El diàmetre d’aquests petits satèl·lits oscil·la entre els 8 quilòmetres de Daphnis, fins el 116 quilòmetres d’ Epimetheus.

Si voleu observar en més detall les imatges d’aquests satèl·lits, premem aquesta imatge. Cal tenir en compte que les imatges no estan a escala.

La missió Cassini, és un projecte cooperatiu de la NASA i de l’Agència Espacial Europea (ESA) i de l’Agència Espacial Italiana. Les imatges és van enregistrar el dia 28 de març del 2017.

pia22772.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç. 

No hi ha comentaris

Resposta al misteri dels “marcians”

Pietro Angelo Secchi, va ser un gran astrònom italià, reconegut entre altres coses pels seus estudis i descobriments relatius a la dinàmica de la cromosfera del Sol. Un dels seus treballs més importants , va ser en l’espectrometria solar on va ser un dels seus pioners. Gràcies als seus estudis va establir la coneguda classificació Secchi. Aquesta classificació, seria la base de les posteriors classificacions  espectroscòpiques estel·lars.

angelo_secchi.jpg

Va ser el director del “Observatorio del Collegio Romano”. Allà va fer importants observacions dels objectes del Sistema Solar, en especial del planeta Mart.

L’any 1859, és va publicar el llibre “Quadro fisico del Sistema Solare, secondo le piu recenti observazioni”.

30011241485.jpg

Dins de l’apartat del planeta Mart, en la pàgina 59, incorpora la paraula “canale”, com una estructura de la seva superfície.

martesecchi-001.jpg

Uns anys més tard, Schiaparelli, Lowell o Flammarion, varen popularitzar els “canale”, “canali” o “channels” , en el seu imaginari .

No hi ha comentaris

Alineació de planetes per les properes matinades

Si els propers dies, us lleveu aviat pel matí.  A partir de les 6h 30m , però abans també, podreu observar una bona alineació de planetes en direcció Est, per on surt el Sol cada matí.

Podreu observar tres planetes, el més brillant a la dreta Júpiter, en el mig el senyor dels anells, Saturn, i més a l’esquerra de color rogenc Mart.

Durant aquestes properes matinades, la Lluna anirà acompanyant els planetes i si teniu la constància d’observar aquesta alineació de planetes cada matinada, podreu observar que cada dia la Lluna està situada més a l’esquerra.

Us adjuntem una imatge del programari Stellarium, pel matí del dia 15 d’abril.

Us animen que us lleveu ben d’hora i observeu aquest bonic espectacle astronòmic.

stellarium14-4-20.jpg

No hi ha comentaris

El misteri dels “marcians”

Stéphane Javelle, astrónom de l’Observatori de Niça, va observar la nit del 28 de juliol de 1894, unes “projeccions lluminoses dins de la regió austral del terminador del planeta Mart”. Al cap de cinc dies, la noticia va sortir publicada a la revista Nature.

Herbert George Wells, treballava en aquella época com a censor o avaluador de la revista Nature. Aquesta feina l’hi va facilitar segurament documentar-se, d’observacions i treballs astronòmics referents al planeta Mart.

Durant aquells anys, grans observadors astronòmics, com Percival Lowell, o Camille Flammarion, publicaven llibres amb observacions dels “canals” del planeta Mart. Amb la conseqüent hipótesis d’una vida superior en el planeta vermell.

ss2576888.jpg

L’any 1898, és va publicar La Guerra dels Mons (The war of the worlds), escrita per Herbert George Wells. Un dels millors escriptors de ciencia ficció.

the_war_of_the_worlds_first_edition.jpg

Sabeu però, qui va ser el primer astrònom que va fer referència en un llibre de les estructures d’uns canals en el planeta Mart ?

Coneixeu el nom del llibre, on es va publicar que el planeta Mart, tenia canals ?

Mentre busqueu la resposta, us recomanem que escolteu la versió espanyola de l’emissió del simulacre del noticiari inspirat en la novel·la original, feta per Orson Welles i que és va emetre la nit del 30 d’octubre de 1938.

També podeu escoltar la versió musical de la “Guerra dels mons” de Jeff Wayne, en español,

o en anglès.

En especial, us aconsellem també, el concert que va oferir Jeff Wayne en directe.

No hi ha comentaris

Un telescopi de l’ESO, observa un exoplaneta on plou ferro

Els investigadors que utilitzen el Very Large Telescope (VLT) de l’ESO, han observat un exoplaneta amb unes condicions extremes, on sospiten que plou ferro. Aquest gegant exoplaneta, ultra-calent té un costat on de dia les temperatures pugen per damunt dels 2400 graus centígrads , prou altes com per vaporitzar els metalls. Els forts vents transporten el vapor de ferro fins el costat nocturn, més fred on es condensa en gotetes de ferro.

“Es pot dir que en aquest planeta plou pel vespre, tret que el que plou és ferro”, comenta en David Ehrenreich, professor de la Universitat de Ginebra, i que va dirigir l’estudi publicat recentment a la revista Nature.

Conegut com a WASP-76b, aquest exoplaneta està situat a uns 640 anys llum de nosaltres en la constel·lació de Piscis.

Aquest estrany fenomen (la pluja de ferro) es produeix perquè el planeta, sempre mostra la mateixa cara a la seva estrella matriu. Un costat és permanentment de dia, per aquest motiu fa suficient calor com perquè les molècules es separin en àtoms , entre ells el ferro. L’extrema diferència de temperatura del costat diürn del nocturn, provoca uns vents vigorosos que porten el vapor de ferro des del costat ultra-càlid de dia, al costat nocturn més “fresc”, on les temperatures disminueixen fins els 1500 graus centígrads.

eso2005a.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Resposta al misteri del heliocentrisme.

René Descartes, va ser un important filòsof racionalista francès, probablement conegut per la seva emblemàtica obra” Discurs del mètode”, editada l’any 1637.

Descartes, va ser un pensador en la recerca de la saviesa universal,  els seus estudis més enllà de tractar la filosofia, va fer importants aportacions en el món de les matemàtiques, l’òptica, la mecànica, etc.

800px-frans_hals_-_portret_van_rene_descartes.jpg

En la cinquena part del “Discurs del mètode”, escrivia: “ He intentat explicar les principals lleis establertes per Deu  en la naturalesa, en un tractat on algunes consideracions me impedeixen de publicar-ho”.

Es referia a “Le Monde”,obra que va escriure entre els anys 1630 i 1633.

De fet  , aquesta va ser  primera obra escrita,  “ Le Monde, ou Traité de la lumière”. Descartes ens presenta la seva cosmologia corpuscular i ens explica la creació del Sistema Solar i del sistema heliocèntric en general.

La seva gran aportació, es que aquesta explicació la fa en francès. Fuig del llatí, per acostar la seva obra al màxim de gent possible.

Hi ha un moment, que Descartes s’assabenta que estan jutjant en aquell mateix any a Galileu per heretge , per defensar el mateix que ell ha escrit a Le Monde, i que uns anys abans ja havia escrit el gran Copernic.

Per aquest motiu, aquesta important obra, no va ser publicada fins l’any 1664 pel seu editor fins després de la mort de Descartes.

109024452_1516018924.jpg

No hi ha comentaris