Arxiu per Febrer, 2020
Color a l’aire
L’Observatori Paranal de l’ESO, és un lloc d’investigació líder al món, que gaudeix dels cels més foscos de la Terra. Està situat dins del desert Xilè d’Atacama, lluny de la contaminació lumínica, associada a l’activitat humana.
Paradoxalment, és aquesta extrema foscor, la que permet que el cel s’il·lumini amb aquesta gamma de colors.
La sorprenent llum radiant, visible en aquest cel, és un fenomen anomenat “airglow”, el qual dona una aparença mágica, al ja impressionant cel nocturn. Com indica el seu nom, l’airglow és una intensa brillantor de l’atmosfera, creat en mesura pels àtoms i molècules de l’atmosfera, que és combinen i emeten radiació. Només és visible en regions on el cel és prou fosc, perquè les llums artificials no l’enlluernin.
Aquesta imatge és va enregistrar en la regió del VISTA, un telescopi de recerca que treballa en llum visible i infraroja. El rastre de llums grogues i clares, indiquen la situación del Cerro Paranal, la muntanya situada en el centre de la imatge, on hi ha el Very Large Telescope (VLT), el qual el podem veure en la part superior.
La brillant banda d’estels que forma la nostra familiar galaxia, la Via Làctia, sembla arquejar-se per damunt de la muntanya, absorbint part d’aquest colors atmosfèrics.
Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.
No hi ha comentarisLes estrelles “Goldilocks”, són els millors llocs per buscar vida
Fins a la data d’avui, els astrònoms han descobert més de 4.000 planetes orbitant en altres estrelles. Estadísticament, hi hauria d’haver més de 100.000 milions de planetes només a la nostra galaxia, la Via Làctia. Existeixen en una àmplia gamma de mides i característiques, en bona mesura poc imaginables abans que els exoplanetes es descobrissin a mitjans dels anys noranta. La motivació és gran per descubrir nous mons i trovar una nova “Gènesis II”, un planeta on la vida hagi sorgit i evolucionat més enllà dels microbis. El resultat final seria trovar vida intel·ligent com la Terra.
Un pas en la recerca de planetes habitables, és trovar estrelles adequades que puguin afavorir l’aparició d’organismes complexos. Com que el nostre Sol, ha alimentat la vida a la Terra durant gairebé 4.000 milions d’anys, la saviesa convencional suggereix que estrelles com el Sol, són les principals candidates. Però, estrelles com el nostre Sol, representen només el 10% de la població de la Via Làctia. És més, són relativament d’una vida curta. El nostre Sol, està a la meitat de la seva vida, estimada en uns 10 mil milions d’anys.
Els organismes complexos van sorgir a la Terra, fa només uns 500 milions d’anys. I la forma de l’ésser humà, ha estat aquí només durant un parpelleig d’ull, comparat a nivel de la cronología cósmica: 200.000 anys. Es desconeix el futur de la humanitat. Però el que és cert, és que la Terra esdevindrà habitable per formes de vida superiors, només durant una mica més de 1.000 milions d’anys, abans que el Sol, escalfi i volatilitzi la Terra.
Per tant, les estrelles lleugerament més fredes que el nostre Sol, anomenades nanes taronja, és consideren els millors llocs, per cerca una vida avançada. Poden cremar constantment el seu combustible , durant desenes de milions de milions d’anys. Això, obre un ampli panorama temporal per l’evolució biológica.
Per aquest motiu, la recerca estel·lar feta pel telescopi espacial Hubble, és localitzar aquestes nanes taronja, estrelles “Goldilocks”, ni massa caloroses, ni massa fredes, sobretot un tipus d’estrelles molt estables, i per tan adequades per acollir la vida al llarg d’un temps còsmic.
En aquesta imatge, podem observar diferentes tipus d’estrelles, comparades amb el Sol. Podem observar la seva vida aproximada en milers de milions d’anys, la seva abundància, així com el percentatge d’emissió de raigs X.
Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.
No hi ha comentarisEl telescopi Chandra, ens mostra les explosions de supernoves en visualitzacions tridimensionals
S’han publicat una col·leció de visualitzacions en 3D, basades en les dades de diferents telescopis que observen en raigs X, entre ells el Chandra.
Aquestes visualitzacions poden ensenyar als astrònoms, les principals propietats físiques d’aquests objectes celestes, com poden ser la seva geometría, velocitat d’expansió, etc.
Des de l’antiguitat, l’estudi de l’astronomia s’ha limitat en gran mesura a la projecció plana i bidimensional de tot el que podem observar. Tot i això, de la mateixa manera que un botànic posa una planta en un microscopi, o un paleontòleg excava fòssils, els astrònoms volen obtenir diferents eines per visualitzar els objectes de l’espai.
Un nou conjunt de simulacions informàtiques, ens presenten un pas emocionant en aquest sentit. Cadascuna , és una visualització tridimensional, d’un objecte astronòmic a partir de les dades de l’Observatori de raigs X Chandra de la NASA, així com d’altres observatoris que també observen en raigs X.
Tot i que no hem pogut anar físicament a aquests llunyans objectes, els astrònoms han utilitzat dades d’aquests observatoris, per conèixer la geometría, la velocitat d’expansió i d’altres propietats físiques de cadascun d’aquests objectes còsmics.
Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.
L’atmosfera terrestre s’estén fins més enllà de la Lluna
La part més externa de la nostra atmosfera, s’estén més enllà de l’òrbita lunar, gairebé el doble de la distancia que es trova la Lluna.
Un recent descobriment, basat en observacions de l’Observatori Solar i Heliosfèric (SOHO) de l’ESA i la NASA, demostra que la capa gasosa que envolta a la Terra, arriba fins a uns 630.000 quilòmetres de distancia, o 50 vegades el diàmetre del nostre planeta, segons afirma l’Igor Baliukin, membre de l’Institut de Recerca Espacial de Rússia, principal autor d’aquesta recerca.
On la nostra atmosfera, és fusiona amb l’espai exterior, hi ha un núvol d’àtoms d’hidrogen, anomenat geocorona. Un dels instruments de la sonda espacial SWAN, han utilitzat els seus sensibles sensors per rastrejar l’empremta de l’hidrogen i observar fins a quin punt el poden detectar. Aquestes observacions, només es podien fer en determinades èpoques de l’any quan la Terra i la seva geocorona, podien ser observades per la SWAN.
Els planetes que disposen d’hidrogen en les seves exosferes, el vapor d’aigua s’observa més a prop de la seva superficie. Aquest és el cas de la Terra, Mart i Venus. “Això, és especialmente interessant quan es busquen planetes amb posibles quantitats importants d’aigua, més enllà del nostre sistema solar”, ens comenta Jean-Loup Bertaux, coautor d’aquesta recerca.
El primer telescopi situat a la Lluna, instal·lat pels astronautes en la missió Apollo l’any 1972, van enregistrar una evocadora imatge de la geocorona que envolta a la Terra i que brillava intensament en llum ultraviolada. “En aquell moment, els astronàutes situats a la superficie lunar, no sabien que realment estaven dins mateix de la geocorona terrestre”, afirma Jean-Loup.
Si voleu, més informació premeu aquest enllaç.
No hi ha comentaris