WordPress database error: [Incorrect DATETIME value: '0000-00-00 00:00:00']
SELECT DISTINCT YEAR(post_date) AS `year`, MONTH(post_date) AS `month`, count(ID) as posts FROM wp_posts WHERE post_date < '2024-03-19 13:00:43' AND post_date != '0000-00-00 00:00:00' AND post_status = 'publish' GROUP BY YEAR(post_date), MONTH(post_date) ORDER BY post_date DESC

Arxiu per Gener, 2020

Moviment profund

Durant el 24é sobrevol per damunt de Júpiter, la sonda espacial Juno de la NASA, va enregistrar aquesta imatge d’una regió caòtica i tempestuosa de l’hemisferi nord del planeta, i que la podem observar d’una manera filamentosa i plegada sobre si mateixa.

Recordem que el planeta Júpiter, no té una superficie sòlida, de la mateixa manera que el planeta Terra. Les dades recollides per la sonda Juno, indiquen que alguns dels vents del planeta gegant, és mouen a velocitats molt més ràpides que els vents de la Terra, així com també, els seus procesos atmosférics tenen una major durada en el temps.

El científic Kevin M. Gill, va generar aquesta imatge millorada en color, a partir de les dades de la càmera JunoCam. La imatge és va enregistrar el dia 26 de desembre de 2019, just quan la sonda Juno realitzava el 24é sobrevol pel planeta.

Llavors la sonda espacial, és trobava a una distancia d’uns 23.500 quilòmetres per damunt dels cims dels núvols de Júpiter, a una latitud d’uns 69 graus nord.

pia23444.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Una dansa galàctica

Les galàxies evolucionen en una graciosa existencia durant els llargs períodes còsmics. Durant milions d’anys, poden participar en elaborades dandes , que poden produir uns grans dissenys, probablement , els més exquisits i sorprenents de la natura.

Pocs són tan captivadors, com el duo de galàxies, conegut com NGC 5394/5, també  conegudes amb el sobrenom de Galaxia Heron.

Aquesta imatge, obtinguda per l’Observatori Gemini, enregistra aquest parell interactiu de galàxies.

L’existència del nostre Univers, depèn de les interaccions: des de les més petites, en les partícules subatòmiques, fins a les més grans, en els cúmuls galàctics. A escala galáctica, les interaccions poden trigar milions d’anys a desenvolupar-se. Procés observat en aquesta imatge de dues galàxies, situades a uns 160 milions d’anys llum de nosaltres, i que ens mostra la brillantor de la formació d’estrelles en els braços, posterior a la propia interacció galáctica.

La imatge de les galàxies en interacció NGC 5394/5, s’ha obtingut des del National Optical-Infrared Astronomy Research Laboratory, instal·lat en el telescopi Gemini Nord de 8 Mestres de diàmetre. Aquesta imatge, és una composició de quatre colors, amb una exposició de 42 minuts.

ngc5394_15nov2019-tar2-cc6-final.jpg

Si voleu més información, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Observacions de l’ESO, ens mostren l’aliment dels forats negres durant l’Albada Còsmica

Utilitzant el Very Large Telescope de l’ESO, un equip internacional d’astrònoms, ha observat les restes de gas fred, que hi ha al voltant de les primeres galàxies de l’univers. Aquests halos de gas, són l’aliment perfecte pels forats negres supermassius, situats en el centre d’aquestes galàxies, que alhora s’observen tal com eren fa més de 12.500 milions d’anys.

Aquest magatzem d’aliment, podría explicar com aquests monstres còsmics, varen créixer tan ràpid durant un perìode de la història de l’univers, conegut com l’Albada Còsmica.

Una de les preguntes que s’ha fet sempre els astrònoms, és saber com caren poder els forats negres supermassius, créixer tant en una etapa tan primerenca. Això significa que els primers forats negres, podrien haver-se format a partir del col·lapse de les primeres estrelles, que haurien crescut ràpidament. Però, fins ara no s’havia detectat aquest “aliment per forats negres” (gas i pols), en quantitats suficientment grans com per explicar aquest ràpid creixement .

Per resoldre aquest misteri, els astrònoms que treballen en l’instrument MUSE, situat en el Very Large Telescope, han estudiat uns quàsars. Uns objectes extremadament brillants, alimentats per forats negres supermassius, observats tal com eren fa uns 12.500 milions d’anys.

Els astrònoms han descobert que 12 quàsars estudiats, están envoltats per enormes reserves de gas: halos d’hidrogen fred, que s’estenen fins a 100.000 anys llum , al voltant dels mateixos forats negres centrals, i amb unes masses equivalents a milers de milions de vegades la massa del nostre Sol.

eso1921a.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris