Arxiu per Març, 2016

Un exoplaneta amb lava ?

Aquesta seqüència ens mostra un posible escenari del càlid exoplaneta rocós, anomenat 55 Cancri e, que és gairebé dues vegades més gran que la nostra Terra. Les noves dades proporcionades pel telescopi espacial Spitzer de la NASA, mostren canvis de temperatura extrems en un costat o l’altre del planeta…….una posible solució, podría ser la presencia de tolls de lava en la seva superficie.

Aquest planeta està ancorat per les marees de la seva estrella, igual que la Lluna a la Terra, el que significa que una banda sempre crema sota la calor de la seva estrella, mentre que l’altre costat és manté a la foscor. Si el planeta estigués cobert de lava, llavors el costat calent, davant del seu sol tindria fluxos de lava líquida, mentre que el costat fosc i fred, veuria la roca de lava solidificada. La lava endurida seria capaç de transportar la calor a la resta del planeta, el que explica el que ha observat l’Spitzer, el qual ha detectar que el costat fred es molt més fred que el costat calent.

Si realment existeix la lava en aquest planeta, hauria pols calenta fora del mateix, tal com podem observar en aquesta il·lustració, on els vents de l’estrella escampen el material.

Els científics creuen que les futures observacions del Telescopi Espacial James Webb, hauran de proporcionar més detalls respecte a la naturalesa d’aquest exòtic món.

pia20068.jpg

Si voleu més información, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

La observació més nítida observada fins ara, d’un disc de pols situat al voltant d’una estrella moribunda.

L’interferòmetre del Very Large Telescope, situat en el Observatori Paranal de l’ESO a Xile, ha obtingut la imatge més nítida observada fins ara, d’un disc de pols situat en una estrella molt vella. Per primera vegada, aquestes estructures poden ser comparades amb aquelles situades al voltant d’estrelles joves i que sorprenentment són similars. Fins i tot, és posible que un disc que apareix al final de la vida d’una estrella, pugui crear una segona generació de planetes.

A mesura que s’acosten al final de les seves vides, les estrelles desenvolupen discos estables de gas i pols al seu voltant. Aquest material és expulsat pels vents estel·lars, mentre que l’estrella va passant de la fase de gegant vermella a una altre fase evolutiva. Però fins ara, els astrònoms no han estat capaços de comparar els dos tipus d’anells, els formats al principi i al final del cicle de la vida estel·lar.

Tot i que molts discos associats a les estrelles joves que són prou a prop nostre, poden ser estudaits en profunditat, cal que corresponguin a estrelles velles amb discos que siguin prou a prop de nosaltres per obtener imatges.

Per aquest motiu, l’equip de recerca liderat per Michael Hillen i Hans Van Winckel, han observat l’estrella doble IRES 08544-4431, situada a uns 4.000 anys llum de la Terra, en la constel·lació austral de Vela. Aquest estel doble, està format per una estrella gegant vermella que expulsa el material al disc de pols que l’envolta i una segona estrella estándar menys evolucionada en òrbita també al seu voltant.

eso1608a.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Barrancs congelats del pol nord de Plutó

La imatge enregistrada durant el seu pas a prop de Plutó per la sonda New Horizons de la NASA, ens mostra la diversitat de Plutó, amb diferents característiques geològiques i que podem observar en aquest fotografía en color millorat.

Observem llargs i verticals barrancs que transcorren a través de la zona polar, en la regió de Lowell Regio, anomenada així, en honor a Percival Lowell, que va construir l’Observatori Lowell i que va conduir al descobriment del planeta nan. La majoria d’aquests barrancs tenen uns 75 quilòmetres de llargada, mostrant-se subsidiaris entre ell pararel·lament en dirección est-oest i amb uns 10 quilòmetres d’amplada.

Les parets degradades d’aquests barrancs semblen molt més definits que d’altres situats en altres regions de Plutó, probablement per ser més antics i haver estar més erosionats. Aquests barrancs semblen representar un antic període de processos  tectònics.

El color d’aquesta imatge ha estat millorada i contrastada, de manera que les regions altes apareixen en un color groguenc, aquest color s’esvaeix a un gris blavós uniforme en elevacions més baixes. Els mesuraments infrarojos de la New Horizons, mostren que el gel de metà és abundant a Lowell Regio, mentre que hi ha poc gel de nitrogen. Una possibilitat és que els terrenys mostrats en color groguenc poden correspondre a dipòsits de metà de més edat, produïts per la radiació solar exposada més temps, que no pas en les regions de color gris blavós.

pia20473_modest.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç:

No hi ha comentaris