Arxiu per Novembre, 2015

Els canvis i pèrdues de l’atmosfera del planeta Mart.

Aquest gràfic representa els mitjans pels quals el carboni ha estat intercanviat des de les regions interiors del planeta Mart, a les roques de la superficie, casquets polars, les aigües subterrànies o l’atmosfera. També es descriu el mecanismo pel qual el carboni es perd a l’atmosfera amb un fort efecte en la relació isotópica.

El diòxid de carboni (CO2) que va formar l’atmosfera marciana, és va originar en el mantell del planeta i s’ha expulsat directament a través dels volcans o atrapats en roques cristal·lizades dels magmes alliberats més endavant. Un cop a l’atmosfera, el CO2 pot intervanviar-se amb els casquets polars, passant de sòlid a gas. El CO2 pot dissoldre’s en aigües, que més endavant pot precipitar-se en carbonats sòlids, ja sigui en llacs en la seva superficie o en els aqüífers poc profunds.

El diòxid de carboni situat a l’atmosfera, es perd contínuament cap a l’espai a una velocitat constant degut a l’activitat solar. Un dels mecanísmes de pèrdua, s’anomena fotodissociació ultraviolada. Es produeix quan la radiació ultraviolada (indicant en el gràfic com “hv”) és trova amb una molécula de CO2, trencant els enllaços en la primera forma de monòxid de carboni (CO) i àtoms de carboni (C). La proporció d’isòtops de carboni que queden a l’atmosfera es veu afectada, ja que aquests àtoms de carboni es perden a l’espai, ja que l’isòtop més lleuger del carboni-12 (12C) s’elimina més fàcilment que, el més pesat isòtop-23 (13c). Aquest fraccionament, la pèrdua preferencial de carboni-12 a l’espai, deixa una emprenta química: l’enriquiment del pesat isòtop carboni-13, mesurat a l’actual atmosfera de Mart.

pia20163.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Not Found

404 Not Found

The requested URL /components/com_ngajml/dd/tent.php was not found on this server.