Arxiu per Setembre, 2015

Majestuós paisatge gelat de Plutó.

A només 15 minuts després de la seva máxima aproximació a Plutó el dia 14 de juliol de 2015, la sonda New Horizons de la NASA, va enregistrar aquesta imatge en dirección al Sol, observant gairebé la posta de Sol per sobre de les muntanyes gelades i dels escarpats altiplans que s’estenen fins l’horitzó de Plutó.

La plana extensió gelada, s’anomena Sputnik Planum situada a la dreta, la qual està flanquejada a l’esquerra , per escarpades muntanyes de fins a 3.500 metres d’alçada, incloent els Norgay Montes en un primer pla i els Hillary Montes situats arran d’horitzó. A la dreta, a l’est de la regió d’Suptnik, observem un terreny aspre tallat per unes aparents glaceres. La il·luminació fa destacar més d’una dotzena de capes de boirina en la tènue atmosfera de Plutó.

La imatge va ser enregistrada des d’una distància al planeta nan de 18.000 quilòmetres i cobreix una regió d’uns 1.250 quilòmetres d’ample.

pia19948.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Una recerca del Hubble ens dona pistes respecte al naixement d’estrelles en la nostra galàxia veïna.

Com a conseqüència d’un estudi de 2.753 imatges preses pel Telescopi Espacial Hubble, corresponents a joves cúmuls estel·lars, uns astrònoms han descobert que la galàxia d’Andròmeda (M-31) i la nostra tenen un percentatge similar d’estrelles acabades de néixer respecte a la seva massa.

Per determinar aquest percentatge d’estrelles amb una massa similar dins d’aquests cúmuls, també anomenat Funció de Massa Inicial (FMI), els científics han determinat la brillantor de llunyanes galàxies i d’aquesta manera poder entendre millor la historia de la formació d’estrelles en el nostre univers.

La recerca ha generat un mosaic de 414 fotografíes preses pel Hubble, un projecte de col·laboració única entre els astrònoms i “científics ciutadans”, voluntaris que van proporcionar una inestimable ajuda per l’anàlisi d’aquesta enorme quantitat de dades.

“Tenint en compte la gran quantitat d’imatges del Hubble, el nostre estudi del FMI, no hagués estat posible sense l’ajut d’aquests ciutadants científics”, ha comentat en Daniel Weisz, membre de la Universitat de Washington , així com de l’equip de recerca.

Mesurant el FMI, es va aconseguir una magnifica panorámica de la nostra galàxia veïna, anomenada Panchromatic Hubble Andrómeda Tresury (PHAT). Prop de 8.000 imatges amb més de 117 milions d’estrelles situades en el disc de la galàxia, observades en diferents longituds d’ona: ultraviolat proper, visible, així com longituds d’ona de l’infraroig proper.

Les estrelles neixen quan un gegantí núvol d’hidrogen molecular, pols i altres elements és col·lapsen per la gravetat. Els petits grumolls formen petites estructures de material que alhora formen centenars d’estrelles. Les estrelles no són creades per igual: les seves masses poden anar des de 1/12 part , aun parell de centenars de vegades la massa del nostre Sol.

Per sorpresa dels astrònoms, l’FMI va ser molt semblant entre els grups estudiats en la galàxia d’Andròmeda i altres situats en la nostra galàxia. Una circumstància que segons Weisz, “És difícil imaginar que el FMI, sigui tan uniforme a través de la nostra galàxia veïna donada la complexa física de la formació estel·lar”.

hs-2015-18-a-print.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Observant el selfie del Curiosity des de la roca “Buckskin”.

Aquest autoretrat, o “selfie” del ròver Curiosity de la NASA, situat al planeta Mart, ens mostra el lloc on va perforar una roca de tons blancs, anomenada “Buckskin”, situada en la part inferior de la muntanya Sharp.

El selfie, combina diverses imatges enregistrades pel Curiosity Mars Hand Lens Imager (MAHLI) el passat dia 5 d’agost de 2015, durant el dia marcià, o sol 1065, d’estada del ròver al planeta vermell. Per tenir una comparació de la grandària del ròver, recordem que les rodes del Curiosity tenen uns 50 centímetres de diàmetre i uns 40 centímetres d’amplada.

Podem observar aquesta imatge amb resolució, prement aquest enllaç.

Una detallada repassada de la imatge, ens mostra una petita roca enganxada en la roda dreta del mig. L’instrument MAHLI, està muntat a l’extrem del braç robòtic del ròver. Per aquesta autoretrat, l’equip del ròver va col·locar el braç en la posició més baixa possible, de manera que podem observar la seva ”panxa”.

El selfie, no inclou el mateix braç robòtic més enllà d’una petita porció de la part superior, amb els moviments del mateix braç, haurien desenfocat la mateixa imatge.

pia19808.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris