Arxiu per Juny, 2015

Un homenatge a la sonda MESSENGER.

En aquesta imatge, observem la perspectiva nord-oest de la Conca Caloris, una depressió d’uns 1.500 quilòmetres de diàmetre, formada per un gran impacte succeït fa alguns milers de milions d’anys en la superfície del planeta Mercuri. Podem observar una cadena muntanyosa en forma d’arc, situada al fons de la imatge. En un primer pla, veiem un conjunt de valls tectòniques, conegudes com Panteó Fossae, amb estructures ràdials, que van des del centre de la conca, cap en fora.

El cràter central d’impacte de 41 quilòmetres de diàmetre, anomenat Apollodorus, el qual es superposa amb els seus ràdials  lleugerament per tot el Panteó Fossae.

Els colors blanc i vermell, corresponen topogràficament a les regions  més altes, mentre que, els colors verd i blau, corresponen  a les regions més baixes, amb una diferencia d’alçada aproximada d’uns 4.000 metres.

La sonda MESSENGER, que va ser enviada a Mercuri l’any 2004, va acabar les operacions al planeta, el mes d’abril de 2015.

Serveixi doncs, aquesta noticia com homenatge a la sonda, i que curiosament el nom de la regió fotografía, coincideix amb unes temperaturas altíssimes al nostre país.

pia19450_modest.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Observant la Nebulosa del Cranc

La Nebulosa del Cranc, també coneguda com Messier 1, NGC 1952 , o Taurus A, és un dels objectes astronòmics més estudiats del cel. És el romanent d’una explosió de supernova que va ser observada per astrònoms xinesos l’any 1054. Els filaments entrellaçats visibles en aquesta imatge, són les restes de l’estrella que va explotar i que encara segueix expandint-se cap enfora a uns 1.500 quilòmetres per segon.

Encara que no són visibles a simple vista degut als filaments d’heli i hidrogen , que es sobreposen en un primer pla, a l’interior de la nebulosa existeixen dues dèbils estrelles. Una d’elles és la responsable de com veiem la nebulosa avui en dia (és coneix com el Púlsar del Cranc, o CM Tau). Aquest és el petit i dens cos de l’estrella original que va causar la supernova. Ara només té uns 20 quilòmetres de diàmetre i gira al voltant del seu eix a raó de 30 vegades per segon !

L’estrella emet polsos de radiació en totes les longituds d’ona, que van dels raigs gamma, fins a les ones de ràdio. La radiació de l’estrella es tant intensa que està generant una ona de material que està deformant les regions interiors de la nebulosa. Els canvis d’estructura són tan ràpids que els astrònoms poden observar com van evolucionant.

La imatge esta enregistrada amb la càmera Wide Field Imager, instal·lada en el Telescopi MPG/ESO de 2,2 metres de diàmetre situat a l’Observatori de La Silla a Xile.

potw1523a.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Preparem-nos per observar Júpiter i Venus alhora.

Els capvespres d’aquest mes de juny, estant solcats per un seguit de planetes que podem observar a simple vista, a l’oest Venus, el més brillant. Una mica més amunt, trobarem al gegant planetari, Júpiter, ambdós situats en la constel·lació de Leo. Si recorrem l’horitzó en dirección est, una mica més fosc, l’impressionant Saturn, amb el seu gran sistema d’anells dins de la constel·lació d’Escorpio.

Durant tot el mes, Júpiter i Venus s’atansaran l’un a l’altre lentament, fins que la tarda-nit del proper dia 30 de juny, els observarem pràcticament junts a simple vista, però amb l’ajut d’un telescopi i pocs augments, podrem observar-los en el mateix camp de visió. De manera que veurem alhora el creixent de Venus i els quatre satèl·lits de Júpiter alineats.

Preparem doncs, les càmeres per enregistrar aquesta curiosa conjunció planetària i crear espectaculars time-lapse planetaris.

Podeu observar una imatge d’aquesta conjunció capturada de l’Stellarium, pel proper dia 30 de juny a les 22 hores.

stellarium-000.png

No hi ha comentaris