Arxiu per Febrer, 2015

Una associació estel·lar condemnada a la catàstrofe.

Utilitzant les instal·lacions de l’ESO, alhora que també els telescopis situats a les Illes Canaries, un equip d’astrònoms ha identificat dues estrelles sorprenentment massives en el cor d’una nebulosa planetària, anomenada Henize 2-428. Com que orbiten mútuament, s’espera que les dues estrelles es vagin acostant lentament cada vegada més i quan és fusionin, d’aquí uns 700 milions d’anys, tindran suficient material per iniciar una gegantina explosió en forma de supernova.

L’equip d’astrònoms liderat per M.Santander-García (Observatorio Astronomico Nacional, IGN, Espanya), ha descobert una parella d’estrelles nanes blanques (restes estel·Lars molt petits i extremadament densos) molt a prop una de l’altre i amb una massa total aproximada de 1,8 vegades la massa del Sol. Aquesta, és la parella més masiva d’aquest tipus observada fins ara, de manera que en un futur quan aquestes dues estrelles es fusionin, generaran una explosió termonuclear descontrolada, creant una supernova del tipus Ia.

L’equip que va trovar aquesta masiva parella, es disposava a resoldre un problema diferent. Volien esbrinar com algunes estrelles produeixen nebuloses asimètriques amb estranyes formes, en les últimes etapes de les seves vides. Un d’aquests objectes que estudiaven, era la inusual nebulosa planetària coneguda com Hinize 2-428.

“Quan varem observar l’estrella central d’aquest objecte, amb el Very large Telescope de l’ESO, varem trovar, no una, si no dues estrelles en el centre d’aquest brillant ´núvol entortolligat”, ha comentat el coaturo de la recerca , en Henri Boffin, membre de l’ESO.

eso1505a.jpg

Si voleu més información, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Una triple conjunció de les llunes de Júpiter.

Com si és tractés d’un fotògraf esportiu de les carreres de la NASCAR, el Telescopi Espacial Hubble de la NASA, ha enregistrat un fenomen poc comú; la desfilada de tres satèl·lits :Europa, Calixte i Io, pel davant del gegantí planeta gasós Júpiter.

Aquests satèl·lits anomenats Gelileans (en honor al seu descobridor, el científic del segle XVII Galileu), giren al voltant del planeta en òrbites que van dels 2 als 17 dies de durada . En general podem observar el trànsit i la projecció de les ombres per sobre dels núvols del planeta. El que resulta més infreqüent, és l’observació de tres llunes alhora, aquest esdeveniment succeeix una o dues vegades cada década.

La imatge del Hubble de l’esquerra, ens mostra el començament de l’esdeveniment, que va tenir lloc el passat dia 24 de gener de 2015. D’esquerra a dreta, les llunes Io i Calixte, que están per sobre dels núvols de Júpiter. Les ombres d’Europa (no es veu a la imatge) i Io s’encadenen d’esquerra a dreta.

Al final de l’esdeveniment, aproximadament 42 minuts desrpés (imatge de la dreta), Europa ha entrat per la part inferior Esquerra. Més lentament calixte està per sobre (a la dreta) d’Europa. Amb un moviment més ràpid Io, s’està acostant a l’extrem oriental del planeta; la seva ombra ja no és visible a Júpiter. L’ombra d’Europa està al costat esquerra de la imatge i l’ombra de Calixte a la dreta. Les velocitats orbitals de les llunes són proporcionalment més lentes en augmentar la distancia al planeta.

Les llunes en aquestes imatges tenen diferents colors. La vella superficie atapeïda de cràters de Calixte, és de color marró; la gelada i llisa superficie d’Europa és de color groc-blanc i la superficie volcánica , amb diòxid de sobre de Io, de color taronja.

La manca de claredat aparent en algunes de les ombres, depèn de les distàncies de les llunes al planeta. Com més lluny estigui de Júpiter, més suau és l’ombra, ja que es dispersa per tot el disc del planeta.

hs-2015-05-a-print.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris