Arxiu per Gener, 2015

El Hubble ens mostra en alta definició els “Pilars de la Creació”.

El Telescopi Espacial Hubble de la NASA, ha enregistrat la fotografía més gran i nítida dels icònics “Pilars de la Creació”, situats en la Nebulosa de l’Àliga, que es mostra a la dreta. La imatge original del 1995, presa també pel Hubble, ens mostra les torres gasoses, preses amb la Wide Field Planetary Camera 2, a l’esquerra.

Els astrònoms han combinat diverses exposicions del Hubble, per generar una visió més amplia i nítida dels pilars, que s’estenen uns 5 anys llum i que podem observar en aquesta imatge. La característica foscor, semblant a un dit, situat en la part inferior dreta, pot ser una versió més petita dels gegantints pilars. La imatge va ser enregistrada amb la versátil i refinada visió de la Wide Field Camera 3.

Els pilars están immersos dins de la llum ultraviolada, que sobresurt de les joves i massives estrelles situades en la part superior esquerra, fora de la imatge. Serpentines de gas sobresurten dels pilars, empesos per la intensa radiació i evaporant-se a l’espai. En les regions més denses dels pilars, també s’està condensant el material per la radiació. Les estrelles están naixent a l’interior dels pilars, que están constituïts per gas d’hidrogen i pols.

Aquests pilars, representen una petita part de la Nebulosa de l’Àliga, una gran regió de formació estel·lar, situada a uns 6.500 anys llum de la Terra.

En la nova imatge de la dreta, l’emissió d’oxigen és de color blau, el sofre de color taronja i l’hidrogen de color verd.

hs-2015-01-a-print.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

El Gemini Planet Imager, produeix espectaculars imatges en el seu primer any de treball.

Impressionants imatges d’exoplanetes realitzades des del primer any d’operacions científiques amb el Gemini Planet Imager (GPI), han estat presentades en una roda de prensa durant la 225 reunió de l’American Astronomical Society (AAS) a Seattle. El GPI és un avançat instrument dissenyat per observar les regions properes a estrelles brillants, per tal de detectar i estudiar planetes de la grandària de Júpiter i observar el material protoestel·lar (discos i anells) que podrien estar al voltant d’aquestes estrelles.

Marshall Perrin, membre del Space Telescope Science Institute i responsable d’aquest instrument, va presentar aquests recents estudis. Va mostrar algunes de les millors imatges i espectres més detallats del sistema múltiple HR 8799. En aquesta presentació també va incloure les millors imatges observades fins ara de HR 4796A, una jove estrella envoltada per un anell de pols. “Les capacitats alhora d’aconseguir excel·lents imatges amb el GPI, han mostrat aquestes impressionants dades”, ha comentat en Perrin, “Aquestes observacions milloren el que hem observat fins ara i ajuden a reconstruir el que està passant al voltant d’aquestes estrelles, però alhora genera noves preguntes”.

Els espectres del GPI obtinguts de dos dels objectes planetaris de HR 8799, representen un repte per als astrònoms. Partrick Ingraham, membre de la Universitat d’Standord, indica que dos dels espectres de dos planetes difereixen molt del que s’esperava en funció dels seus colors similars, la qual cosa indica diferències significatives entre companys planetaris. “Els models atmosfèrics  actuals d’exoplanetes no poden explicar completament les seves diferències súbtils de colors, que el GPI ens ha mostrat”, Ingraham segueix, “El fet que el GPI va ser capaç d’extreure nous coneixements a partir d’aquests planetes en poc temps de treball, ens indica que aquest instrument ens proporcionarà una grandíssima informació en el camp dels exoplanetes”.

fig1_hr8799.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

El Hubble descobreix vents que viatgen a més de quatre milions de quilòmetres per hora, surtin del centre de la nostra galàxia.

En un moment en què els nostres primers ancestres havien dominat  recentment el dret a caminar, en el centre de la nostra galàxia, la Via Làctia es va originar una titánica erupció, on els gasos i d’altres materials van sortir cap a l’exterior a una velocitat de més de quatre milions de quilòmetres per hora.

Ara, més o menys al cap d’uns dos milions d’anys, els astrònoms són els testimonis de les conseqüències d’aquella explosió: onades de núvols de gas que s’enlairen aproximadament a uns 30.000 anys llum per sobre i sota del pla de la nostra galàxia.

Aquesta enorme estructura, va ser descoberta fa uns cinc anys com un resplendor de raigs gamma, en el cel en la dirección del centre galàctic. Les característiques d’aquest globus ja s’havia observat en raigs X i ones de ràdio. Però, els astrònoms necessitaven el Telescopi Espacial Hubble de la NASA, per mesurar per primera vegada la velocitat i composició d’aquests misteriosos lòbuls. Ara tracten de calcular la massa del material que està situat fora de la nostra galàxia, la qual cosa podría conduir a determinar la causa de l’explosió , situada en diversos escenaris potencials.

Els astrònoms han proposat dos posibles orígens dels lòbuls bipolars: una tempesta ocasionada pel naixement d’estrelles situades en el centre de la Via Làctia, o l’erupció d’un forat negre supermassiu. Tot i que els astrònoms han observat vents gasosos, compostos per fluxos de partícules carregades, que emanen dels nuclis d’altres galàxies , nosaltres les observem com si fossin focs artificials de la nostra galàxia.

“Quan ens fixem en els centres d’altres galàxies, les sortides de material semblen molt més petites perquè les galàxies están molt més lluny”, ha comentat l’Andrew Fox, membre del Space Telescope Science Institute de Baltimore. “Tot i que la regió més propera d’aquests núvols, están situats a uns 25.000 anys llum de nosaltres, tenim un seient de primera fila, per poder-los estudiar en detall. Podem observar la grandària d’aquestes bombolles i mesurar la regió que ocupen a l’espai”.

hs-2015-03-a-print.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

On estan les estrelles ?

En aquesta imatge de l’ESO, sembla que falten algunes estrelles. La regió negre en aquest bonic i brillant camp d’estrelles no és una escletxa, si no més aviat una regió de l’espai obstruïda per gas i pols. Aquest núvol s’anomena LDN 483 ( per les inicials Lynds Dark Nebulsa 483). Aquests núvols són els llocs on neixen futures estrelles. L’instrument Wide Field Imager, instal·lat en el telescopi MPG/ESO de 2,2 metres de diàmetre, a l’Observatori de La Silla, va enregistrar aquesta imatge de LDN 483 i del seu voltant.

LDN 483, és trova a uns 700 anys llum de nosaltres, dins de la constel·lació de Serpens. El núvol conté suficient material polsegós, com per bloquejar completament la llum visible de les estrelles situades al seu darrere. Els núvols moleculars especialmente densos com LDN 483, es clasifiquen com nebuloses fosques degut a la capacitat d’enfosquir el medi estel·lar. L’aparent naturalesa calenta de les estrelles de LDN 483 i d’altres nebuloses semblants, podría fer-nos pensar que són llocs on les estrelles no poden néixer i desenvolupar-se. Però, en realitat, es precisament el contrari; els núvols foscos són l’entorn més fértil per la formació estel·lar.

A l’interior de LDN 483, els astrònoms estudien la formació d’estrelles, que han descobert en alguns casos, coma bebés observables. Podríem pensar que aquestes estrelles , com en unestat de gestació dins de l’úter matern, ja que tècnicament encara no han nascut.

En aquesta primera etapa de desenvolupament, la futura estrella no éds res més que una bola de gas, enfontsant-se per la propia força de gravetat dins del núvol molecular. La protoestrella segueix encara sent bastant freda ( més o menys -250º Celsius) i brilla només en longituds d’ona submil·limètrica.

eso1501a.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris