WordPress database error: [Incorrect DATETIME value: '0000-00-00 00:00:00']
SELECT DISTINCT YEAR(post_date) AS `year`, MONTH(post_date) AS `month`, count(ID) as posts FROM wp_posts WHERE post_date < '2024-03-19 10:50:38' AND post_date != '0000-00-00 00:00:00' AND post_status = 'publish' GROUP BY YEAR(post_date), MONTH(post_date) ORDER BY post_date DESC

Arxiu per Desembre, 2014

Una gran festa juvenil de formació estel·lar.

Els investigadors que utilitzen el Telescopi Espacial Hubble i l’Observatori de raigs X Chandra, han descobert joves, massives i compactes galàxies, amb una gran concentració de naixements estel·lars. La gran quantitat de naixements d’estrelles, ha consumit la major part del combustible gasós, restant el necessari per futures generacions de noves estrelles. Ara que la resta d’aquestes galàxies estant faméliques de gas, están canviant en la seva futura evolució, convertint-les en “galàxies vemelles i moribundes“, compostes només per estrelles que van envellint.

Els astrònoms han debatut durant dècades com les galàxies massives evolucionen ràpidament com si fossin màquines formadores d’actives estrelles, en cementiris de velles estrelles. Les observacions anteriors d’aquests tipus de galàxies, mostren com uns guèisers de gas sortint a velocitats de dos milions de quilòmetres per hora. Els astrònoms han sospitat que els poderosos forats negres que amenacen els centres de les galàxies, activen les sortides dels gasos i tanquen el naixement estel·lar, bufant cap enfora les restes del combustible.

Ara un anàlisi de 12 galàxies en la evolució final del frenesí de formació estel·lar, està demostrant que les pròpies estrelles estant resultant les culpables de la seva propia evolució galàctica. Això va ocórrer quan l’univers tenia la meitat de la seva edat actual, uns 13.700 milions d’anys.

“Abans del nostre estudi , la creença comuna era que les estrelles no podien conduir a sortides d’alta velocitat en les galàxies, només els més poderosos forats negres súper massius podien fer això”, ha comentat en Paul Sell, membre de la Universtiat de Texas i responsable d’aquest article científic. “A través del nostre anàlisi, trobem clarament els esclats prou compactes, que el Hubble va mostrar en el cas d’aquestes galàxies i que poden produir clarament les velocitat dels fluxos de sortida que observem de les solitàries estrelles, sense necessitat de disposar d’un forat negre”.

El membre de l’equip eb Christy Tremonti, membre de la Universitat de Wisconsin-Madison, va ser el primer en identificar les galàxies a partir del catàleg Sloan Digital Sky Survey, com objectes post-esclats i formadores de les fonts dels raigs gasosos d’alta velocitat. Les delicades observacions en llum visible de la Wide Field Camera 3 del Hubble, mostren que les sortides estan sorgint de les galàxies més compactes. Aquestes contenen tanta massa com la nostra galàxia, la Via Làctia , però emmagatzemades en unes regions més petites. Aquestes petites galàxies tenen unes grandàries de només uns 650 anys llum.

En aquestes petites regions de l’espai, les galàxies estan formant alguns centenars d’estrelles per any (en comparació de la Via Làctia, on és forma una estrella per any). Això fa que aquesta escandalosa festa de formació estel·lar, escalfa ràpidament el gas, arribant a ser massa calent com per compactar a través de la gravetat en noves estrelles. Una altre possibilitat, és que el frenesí dels esclats de la formació estel·lar, genera poderosos vents estel·lars que allunya les restes del gas.

hs-2014-48-a-print.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Sorpresa dins del núvol

Aquesta imatge ens mostra una regió de la Via Làctia, que es trova dins de la constel·lació d’Escorpius, a prop del pla central de la galàxia . La regió aixopluga un dens núvol de gas i pols associatg al núvol molecular IRAS 16562-3959, clarament visible com una taca ataronjada que destaca entre la rica col·lecció d’estrelles del centre de la imatge.

Aquest tipus de núvols són la base per la generació de noves estrelles. En el centre d’aquest núvol, més enllà del vel que formen la pols i el gas, només apreciem l’objecte lluminós conegut com G345.4938+01.4677. Es tracta d’una estrella molt jove que s’està formant a mesura que el núvol es col·lapse pels efectes de la gravetat.

La jove estrella és molt brillant i masiva (unes 15 vegades més que el nostre Sol) i ha estat l’objecte de recerca de l’ALMA (Atacama Large Millimeter/submillimeter Array). L’equip d’astrònoms ha fet un sorprenent descobriment fins de G345.4938+01.4677: hi ha un disc de gas i pols al voltant de les estrelles en formació, així com un flux de material que flueix cap l’exterior.

Les teories prediuen que ni un corrent d’aquest tipus, ni el disc en si mateix, haurien d’existir al voltant d’estrelles com G34.4938+01.4677, ja que és pensa que el material ha estat expulsat lluny de l’objecte degut a la forta radiació que emeten aquestes joves estrelles massives.

Aquesta imatge ha estat realitzada amb el telescopi VISTA (Visible and Infrared Survey Telescope for Astronomy) que forma part de l’Observatori Paranal de l’ESO, situat en el desert d’Atacama a Xile. Es el telescopi de rastreig més gran del món, amb un mirall principal de quatre metres de diàmetre.

potw1448a.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Sorprenent alineació de quàsars a través de milers de milions d’anys llum.

Noves observacions del Very Large Telescope (VLT) de l’ESO a Xile, han mostrat l’existència de les alineacions més grans observades fins ara a l’univers. Un equip europeu de recerca ha descobert que els eixos de rotació dels forats negres supermassius centrals, en una mostra de quàsars, están paral·lels entre si a distàncies de milers de milions d’anys llum. L’equip també a resolt que els eixos de rotació d’aquests quàsars tendeixen a alinear-se amb grans estructures de la xarxa cósmica on resideixen.

Els quàsars són galàxies amb forats negres supermassius, molt actius en els seus centres. Aquests forats negres están envoltats per discos de material extremadament calent que gira , pel que sovint expulsen part d’aquest material en forma de “jets” al llarg del seu eix de rotació. Els quàsars poden brillar més que totes les estrelles juntes de la mateixa galàxia.

L’equip encapçalat per Damien Hutsemèkers, membre de la Universitat de Lieja (Bélgica), va utilizar l’instrument FORS instal·lat en el VLT, per estudiar 93 quàsars que es coneixia que formaven part de cúmuls repartits al llarg de milers de milions d’anys llum, en un moment on l’univers tenia al voltant d’un terç de la seva edat actual.

“La primera cosa estranya que varem percebre, va ser que alguns eixos de rotació dels quàsars s’alineaven uns respecte a altres, a pesar d’estar separats per milers de milions d’anys llum”, ha comentat en Hutsemékers.

L’equip va anar més enllà i va estudiar si els eixos de rotació estaven vinculats, no només als demés, si no que també a l’estructura de l’univers a gran escala en aquell moment.

Quan els astrònoms observen la distribució de les galàxies a gran escala de milers de milions d’anys llum, observen que no están repartides uniformement. Formen una xarxa cósmica de filaments i cúmuls al voltant d’espais vuits on hi ha poques galàxies. Aquesta intrigant i bonica composició del material es coneix com, estructura a gran escala de l’univers.

Els nous resultats del VLT, indiquen que els eixos de rotació dels quàsars tendeixen a estar paral·lels a les estructures a gran escala on es troben. Així que, si els quàsars están en un filament llarg, els forats negres centrals apunten al llarg del mateix filament. Els investigadors estimen que la probabilitat de que aquestes alineacions siguin simplement fruït de la casualitat, és de menys de l’1%.

eso1438a.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris