Arxiu per Agost, 2013
Congres Sabiens 2013.
El proper Congres Sabiens, que és farà a Andorra els diez 12 i 13 d’octubre d’aquest any, té com a referent les Intel·ligències.
Pot ser una bona oportunitat escolta de primera ma, els diferents ponents que ens oferiran els seus coneixements, experiències o treballs, respecte a Intel·logències Múltiples que conviuen amb la nostra realitat.
Si voleu més información, premeu aquest enllaç.
No hi ha comentarisEs detecta una estrella bessona solar més vella.
Un equip internacional encapçalat per astrònoms del Brasil, han utilitzat el Very Large Telescope de l’ESO per identificar i estudiar l’estrella solar bessona més antiga coneguda fins ara. Situada a uns 250 anys llum de la Terra, l’estrella HIP 102152 s’assembla més al Sol que qualsevol altre estrella observada fins ara, amb la circumstància de tenir uns 4.000 milions d’anys d’edat més que el Sol. Aquesta estrella ens ofereix l’oportunitat sense precedents d’observar com será el Sol quan envelleixi. Així mateix, les noves observacions proporcionen per primera vegada un important nexe entre l’edat d’una estrella i el seu contingut de liti i que a més suggereix la posible existencia a HIP 102152 d’aixoplugar planetes terrestres.
Els astrònoms han observat el Sol a través de telescopis des de fa 400 anys (una petita fracció de l’edat del Sol, que té més de 4.000 milions d’anys). Resulta extremedament difícil estudiar la historia i evolució del nostre astre, però és posible fer-ho si busquem estrelles amb les seves matexies característiques, però en diferents etapes de la seva vida.
Jorge Melendes, membre de la Universitat de Sao Paulo a Brasil i responsable d’aquesta recerca, ha explicat: “Durant dècades, els astrònoms han intentat buscar estrelles bessones solars, per tal de conèxier millor la nostra estrella. Però molt poques s’han localitzat des de que s’observés la primera l’any 1997. Ara hem obtingut els espectres a través del VLT, amb una qualitat excepcional, el que ens permet analitzar les estrelles bessones solars amb una extrema precisió per tal de conèxier millor el nostre Sol”.
HIP 102152, està situada en la constel·lació de Capricornius, és calcula que té una edat aproximada de 8.200 milions d’anys. Per altre banda, s’ha confirmat que l’estrella 18 Scorpi, és una estrella solar amb una edat aproximada de 2.900 milions d’anys.
El liti, és el terce element de la taula periòdica, que és va formar en el Big Bang alhora que l’hidrogen i l’heli. Durant anys, els astrònoms s’han preguntat per que algunes estrelles semblen tenir menys liti que altres. Amb aquestes noves observacions, HIP 102152, ha donat molta información d’aquest misteri, al determinar una forta correlació entre l’edat d’una estrella com el Sol i el contingut d’aquest element.
Si voleu més información, premeu aquest enllaç.
No hi ha comentarisRepresentació d’un mapa 3D a gran escala de l’Univers.
Un equip internacional d’astrònoms encapçalats per investigadors de la Universitat de Kyoto i de la Universitat d’Oxford, han publicat la primera versió d’un mapa 3D de l’Univers, formant part del FastSound Project, el qual està inspeccionant les galàxies a través de 9.000 milions d’anys llum de distancia. Utilitzant el nou instrument del Subaru, el Fiber Multi-Object Spectrograf (FMOS), han inclòs 1.100 galàxies per mostrar-nos l’estructura de l’univers en aquell temps.
FMOS és un poderós sistema d’espectroscòpia de gran camp que permet l’espectroscòpia d’infraroig proper de més de 100 objectes alhora. L’ubicació de l’espectrògraf en el focus primari permet un gran camp de visió quan és combina amb la potencia del mirall primari de 8,2 metres de diàmetre.
L’actual mapa 3D de 1.100 galàxies ens mostra l’estructura a gran escala de l’univers fa nou mil milions d’anys i que abasta 600 milions d’anys llum d’amplada en dirección angular i dos milions d’anys llum en direcció radial. L’equip de recerca ha estudiat una regió equivalent a uns 30 graus quadrats i mesurar distàncies precises de prop de 5.000 galàxies, situades a més de deu mil milions d’anys llum.
L’àrea de recerca cobreix 2,5 per 3 graus en el cel, a una distancia radial situada entre els 12.000 i 14.500 milions d’anys llum, amb un recorregut de la llum equivalent entre els 8.000 i 9.600 milions d’anys llum. Els colors de les galàxies indiquen la taxa de formació estel·lar, és a dir la massa total de les estrelles produïdes cada any. La gradació de color de fons, indica la densitat del nombre de galàxies, la distribució de la massa subjacent (que està dominada per materia invisible anomenada “materia fosca”, que representa al voltant del 30% del total de l’energia de l’Univers).
Si voleu més información, premeu aquest enllaç.
No hi ha comentarisEncelad acostant-se i allunyant-se.
Aquest conjunt d’imatges enregistrades per la missió Cassini de la NASA, ens mostra com l’atracció gravitatòria de Saturn afecta la quantitat de vapor d’aigua, que sobresurt a través dels jets de la lluna Encelad. Aquest satèl·lit genera més vapor d’aigua quan està més lluny de Saturn en la seva òrbita (imatge de l’esquerra) , que quan està més a prop del planeta (imatge de la dreta).
El gel d’aigua , així com les partícules orgàniques brollen per les fissures conegudes com a “franges de tigre”, situades en el pol sud d’Encelad. Els científics creuen que les fissures están formades per la major força de gravetat de Saturn. La teoría indica que la reducció d’aquesta força de gravetat, permet que les fissures s’obrin i alliberin el vapor. Això és déu, a que hi ha moments que Encelad està més a prop de Saturn en un costat que en un altre de la seva òrbita.
Els científics relacionen la brillantor dels plomalls d’Encelad a la quantitat de material sòlid que sobresurt per les petites partícules de gel d’aigua que en forma de núvol , s’il·lumina per la llum solar que es veu al seu darrere. Comparant les imatges més febles i les més brillants, s’ha detectat un canvi entre tres i quatre vegades la seva brillantor.
Aquesta conclusió s’ha fet a partir d’imatges on s’observen els dolls d’una manera predictible. La imatge de fons, s’ha obtingut a partir de les dades de la Cassini l’any 2006. La imatge de la l’esquerra es va obtener en dia 1 d’octubre de 2011, mentre que la de la dreta es va obtener el dia 30 de gener del mateix any.
Si voleu més información, premeu aquest enllaç.
No hi ha comentarisEl Hubble observa la història del nostre univers actual.
Tranquil·litat abans de la tempesta.
El Hubble observa les restes “fumejants” d’un esclat de raigs gamma.
Un núvol esgarrinxat per un forat negre.